L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimecres, 7 de desembre de 2011

El convidat

Avui parlaré del convidat, un programa de televisió dirigit i presentat per Albert Om que, per cert, ha estat guardonat recentment amb el premi Ondas de televisió, en la categoria de millor programa emès per una cadena no estatal.

En el programa, l’Albert Om va com a convidat a casa de diversos personatges famosos, amb tot el que això significa: compartir casa, família, àpats, nit, activitats d’oci i, sobretot, molta conversa. D’aquesta convivència en surt un programa setmanal de 50 minuts.

Aquest programa m’agrada moltíssim i he volgut triar-ne els tres que mes m’han agradat: El de Miquel Calçada, Bojan i Mossèn Ballarín. Miquel Calçada, és un de les persones que millor em cauen tan per la seva forma de pensar com la d’actuar. Bojan també m’agrada molt com a culer que soc i l’estima que li tinc perquè també és de la meva terra. Mossèn Ballarín és una persona molt divertida que et fa riure moltísim i et fa veure la vida d’una altra manera.

Espero que us agradin!



dissabte, 5 de novembre de 2011

Cesck Freixes


Avui parlaré del cantautor Cesck Freixes que està contribuint a recuperar la cançó d’autor i de protesta als Països Catalans. Freixes ha editat una maqueta, tres treballs discogràfics i un recull de versions d’altres cantautors internacionals. Set anys d’experiència damunt l’escenari i més de 600 actuacions.

Renova el gènere mitjançant una estètica pop, i amb la presència d’elements electrònics. Les seves lletres són molt properes i sinceres, Cesck Freixes ens parla d’històries quotidianes, on s’hi reivindica el dret al respecte i s’hi fa apologia de la pròpia vida, apostant per la determinació personal i el treball col·lectiu.

També es declara una persona que opta pel dret a decidir dels catalans i, com ell diu en una de les seves cançons: “Independència o mort”.


diumenge, 9 d’octubre de 2011

L'octubre i la temporada de bolets


Pinetell (Lactarius deliciosus)
L'octubre obre generalment la temporada de bolets, una activitat que a Catalunya s’ha anat assentat molt i podria dir que s’ha convertit en una tradició, ja que dóna lloc a fires i mercats gairebé dedicats exclusivament a aquest producte del bosc. A banda de les activitats comercials són molts els concursos de boletaires que s'organitzen per aquestes dates, en què els participants generalment utilitzen la competició per a fer uns bons esmorzars comunitaris i també ens serveixen per saber si està sent una bona temporada o no, depenent dels quilos collits.

Al mercat, però, de rovellons n'hi trobem encara que faci calor i no plogui, perquè n'arriben carretades des de Soria i fins i tot des de Sèrbia.  

També en els últims anys a la televisió publica de Catalunya (TV3) es pot veure un programa didàctic sobre el mon boletaire. A part també hi trobem espais humorístics; “el temps dels bolets”, que ens diu les zones on trobarem mes bolets i de quina espècie durant la setmana; una nova secció en la qual alguns nens cuinen receptes de bolets i al final del programa ens faciliten una senyora recepta d’algun restaurant de la zona.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Blogosfera Catalana



Aquest cap de setmana els de la blogosfera catalana hem celebrat els nostres premis anuals. Els premis s’han lliurat en una nit festiva celebrada a La Seu d’Urgell sota la batuta de Mabel Martí, coneguda periodista. Han guardonat 24 blocs, distribuïts en 12 categories temàtiques (dins les quals es distingia entre blocs personals, corporatius i professionals). A banda dels guanyadors de cada categoria, els organitzadors han volgut destacar dues accions específiques a la xarxa.  

Més de dues-centes persones hem assistit a l’acte, celebrat a la Sala de Cultura Sant Domènec de la capital de l’Alt Urgell. En la entretinguda gala s’ha anat guardonant un dels tres finalistes de cada categoria amb un nivell molt alt. Un cop finalitzada ens hem traslladat a la biblioteca de la Seu on s’ha celebrat un sopar “fred” en el que els diferents blocaries hem pogut intercanviar impressions. 


CORPORATIU:
Bibarnabloc
CUINA, GASTRONOMIA I ENOLOGIA:
.- bloc personal:
Receptes.cat
.- bloc professional:
El blog de Menja sa
CULTURA I TENDÈNCIES:
.- bloc personal:
El Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons
.- bloc professional:
365 dies 365e entrevistes
.- bloc corporatiu:
Cinema 3
EDUCACIÓ:
.- bloc personal:
miLLoringlix
.- bloc professional:
La convivència, un trencaclosques
.- blocs corporatiu:
Cinema en curs 2010-2011
ESPORTS:
.- bloc personal:
Tuit United
HISTÒRIA TRADICIONS I PATRIMONI:
.- bloc personal:
Bloc Ciutat de Girona
.- bloc corporatiu:
Històries Manresanes
LITERATURA:
.- bloc personal:
mots muts nats
.- bloc professional:
La serp blanca
.- bloc corporatiu:
LlegimiPiulem
MISCEL·LÀNIA / PERSONALS:
.- bloc personal:
diga’m lletraferit
POLÍTICA, ECONOMIA I SOCIETAT:
.- bloc personal:
El Pergamí
.- bloc professional:
Open Data
TIC:
.- bloc personal
Betes i Clicks
.- bloc professional:
Bitscatalans
TURISME I VIATGES:
.- bloc personal:
Ruta Baobab
.- bloc professional:
DeViatge.cat
UNIVERSITATS, RECERCA I CIÈNCIA:
.- bloc personal:
L’ase quàntic
.- bloc professional:
Centpeus

diumenge, 25 de setembre de 2011

Festes de la Mercè

Des del 1868 la Verge de la Mercè és la patrona de la ciutat de Barcelona. El motiu va ser el deslliurament de la ciutat, al segle XVII, d'una plaga de llagostes que va assolar el país. Tres anys després d'aquella data, la capital catalana va proclamar les festes majors, en aquelles dates, en honor de la Mercè.  

Durant el cap de setmana pròxim a la diada de la Mercè, Barcelona s'omple d'actes de tot tipus, i en destaquen la Cavalcada amb els Gegants, el Toc d'Inici, la jornada castellera i el Correfoc que ja ha estat un referent per moltes altres poblacions.  

En el darrers anys hi ha dos actes que cada cop han anat aglutinant més gent: D'una banda la ja tradicional Cursa de la Mercè (celebrada des del 1.979) que aquest any tindria el seu rècord de participants amb quasi 15.000 corredors; i un espectacle piro musical, amb focs artificials i música, a les fonts de Montjuïc, que aquest any retrà homenatge a les 4 columnes de Puig i Cadafalch de Montjuic, després de ser restaurades.  

Les possibilitats econòmiques de Barcelona, així com la necessitat d'atendre les demandes del més d’un milió d'habitants, han configurat una festa variada i complerta.

divendres, 16 de setembre de 2011

La pèrdua de dos grans de la cultura Catalana

L’altre dia ens assabentàvem de la mort de Jordi Barre que va ser el pioner de la Nova Cançó catalana a la Catalunya Nord. Va néixer a Argelers de la Marenda l’any 1920. Ha escrit més de 250 cançons, va actuar arreu dels Països Catalans i va fer concerts fins al Japó.

Va tenir nombroses distincions, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’ordre Nacional du Mérite, l’Ordre National des Palmes Académiques i va ser fet Officier des Arts et des Lettres.



També malauradament ens assabentàvem ahir de la mort de l’actor Jordi Dauder, actor de cinema, teatre i doblatge, que es va fer popular sobretot pel seu paper a la sèrie “Nissaga de poder”. Tenia 73 anys i era un dels grans de la interpretació catalana.

Es va fer amb el Goya al millor actor secundari l’any 2008 pel seu paper a la pel·lícula de Javier Fresser, Camino. Recentment, va ser reconegut amb el premi Gaudí d’Honor del 2011 de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya.

Durant el seus quinze anys d'exili a París, conseqüència dels fets del Paranimf de 1956, Dauder va participar en els moviments socials que van propiciar la revolució del Maig francès de 1968 i va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant de França com d'Espanya. També va fer sentir la seva veu reivindicativa, per exemple contra la Guerra de l'Iraq l'any 2003.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Diada Nacional de Catalunya

Avui, 11 de setembre, els catalans celebrem la nostra diada. La diada es celebra en commemoració de la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge  davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que el Borbó Felip V i el Austries van lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya. Finalment, l’onze de setembre, la guerra finalitzaria amb la derrota de la Corona de Aragó y tan mateix, amb l’abolició de les Institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya va declarar l’any 1980 com a festa nacional de Catalunya l’onze de setembre.



dissabte, 10 de setembre de 2011

Tradició Catalana s’adhereix al manifest de Som Escola




El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.
Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:

  • Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
  • Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
  • Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
  • Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
  • Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

  • Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
  • Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
  • Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

  • Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
  • Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
  • Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
Barcelona, 16 de febrer de 2011

dijous, 1 de setembre de 2011

Heribert Barrera i Costa

Després d’un temps vacacional torno a escriure al bloc. Lamentablement tinc que començar parlant de la mort d’Heribert Barrera que es produïa a finals d’aquet mes d’agost, el dia 27.


Heribert Barrera, va néixer el 6 de juliol de 1917, la seva vida ha estat marcada per la constant lluita per defensar la independència, els drets i llibertats de Catalunya. Va ser president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984 com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya.


Barrera va estar lluitant al front de l’Ebre i es va haver d’exiliar a França des don va ser un dels refundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Al 1977 va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats fins el 1980 que passaria a ser Diputat al Parlament de Catalunya i posteriorment al 1988 i gràcies als 14 diputats d’ERC guanyats a les eleccions, passaria a ser el primer President del Parlament desprès de la seva restauració. L’any 1991 seria elegit parlamentari Europeu fins l’any 1994.

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya i ha presidit la manifestació més important de la historia de Catalunya amb un milió i mig d’assistents, el 10J “Som una nació, Nosaltres decidim”


Bon viatge als guerres que al seu poble són fidels. Honor i Glòria, Heribert Barrera! 

Que els que quedem en siguem dignes i aconseguim aviat el que ell (com tants d'altres!) no ha pogut veure. 

Visca Catalunya Lliure!

dimecres, 13 de juliol de 2011

Premis Blocs 2011

El procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2011 està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi, però per fer-ho caldrà registrar-se com a usuari a la web de STIC <httw://www.stic.cat> El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter.
Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC i des de aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2011, on hi haurà les 12 categories temàtiques. Quan l’usuari selecciona una categoria, apareixen els blocs que hi participen, ordenats alfabèticament i per perfils (personal, professional i corporatiu).
L’usuari disposa d’un total de 12 vots per repartir a raó de 1 vot per categoria temàtica independentment de si es tracta d’un bloc personal, professional o corporatiu.


De les 12 categories que hi ha heu d’entrar a la categoria “CULTURA I TENDÈNCIES”


I un cop a dins el bloc és el de: “TRADICIONS, MÚSIQUES, PEL·LÍCULES CATALANES"
Gràcies per la vostra paciència i, si s’escau, per la vostra col·laboració.

dilluns, 11 de juliol de 2011

9J Un abans i un després

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la manifestació del 9J, en commemoració de la de l’any passat, el 10J, a la qual va assistir més d’un milió i mig de persones, el que la va fer la manifestació més gran de la democràcia.

El 9J ha estat una manifestació més modesta ja que no contava amb el suport de les institucions i partits polítics. La organització ens ha donat la xifra de 40.000 persones i la Guardia Urbana de 13.000. Jo em quedo amb la primera xifra, ja que vaig estar-hi i estic segur que fregàvem els 40.000.

Quant he llegit la premsa espanyola  “El futuro independentista se desvanece un año después” m’ha fet més riure que altra cosa. Està clar que els directius d’aquets diaris prefereixen ignorar que fa pocs dies va sortir una enquesta del CEO la qual ens diu que la independència guanyaria amb un 60%. Jo la manifestació la vaig trobar un èxit veien les dificultats que hi ha agut per convocar-la, començant per l’ajuntament de Barcelona i acabant pel boicot dels mitjans.

Respecte el tema de l’ajuntament, hem va produir vergonya veure com tres personalitats tan importants com Broggi (103 anys), Barrera (94 anys) i Domènech (88 anys) van haver de pujar a un camió amb ajuda d’un muntacàrregues, gracies a la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a no autoritza el muntatge d’una tarima, tot i haver presentat tots el papers en ordre.

Per acabar, comentar que em va omplir de satisfacció poder encapçalar la manifestació amb la estelada blava, un verdader orgull!

dimecres, 6 de juliol de 2011

Manifestació 9J

Un any desprès duna sentencia duríssima contra l’Estatut, que va provocar una manifestació massiva a la qual va assistir un milió i mig de catalans, els ciutadans catalans tornem a estar cridats un cop més a sortir al carrer per a demanar la independència.

Les coses continuen igual; se’ns menysprea la cultura; no podem gestionar el nostres diners, fruit del nostre treball, la nostra llengua és maltractada i a més a més ens volen imposar el castellà. L’any passat varem veure un esperit unitari per part dels partits polítics i de la ciutadania. Però aquest any l’esperit unitari per part dels partits s’ha esfumat, els partits no s’aclareixen sobre l’estratègia que ha de prendre Catalunya, els qui ens representen s’han oblidat de les consultes i la manifestació de l’any passat.

La recent enquesta feta pel CEO demostra que cada dia hi ha més catalans que volem la independència i que actualment guanyaria per majoria absoluta, un 60%. Fa pocs anys era impensable aquesta majoria, el que demostra que com més pals ens fotin a la roda millor, perquè mes catalans voldran la independència.

Gràcies a una iniciativa popular, aquest any el poble català pot tornar a sortir al carrer amb el lema “Pel nostre futur, independència” Us convido a tots a assistir-hi el proper dissabte 9 de Juliol a la plaça Urquinaona. Us hi espero!

Per Catalunya, No pareu!

dilluns, 4 de juliol de 2011

Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell


Com tots el anys, el primer cap de setmana de  juliol, m’he assegut davant de la televisió per veure la tradicional cantada d’havaneres. Aquest any la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell ha acollit la cantada d’havaneres que ja n’és l’edició número 45.

La Cantada de Calella de Palafrugell es va iniciar l’any 1966 amb una trobada de cantaires a la taberna de Can Batlle. Actualment és la cantada de Catalunya més antiga. L’èxit que va tenir va portar els organitzadors a repetir l’acte i a fer una cantada més formal a la platja d’en Calau, a Calella de Palafrugell. L’any 1969, l’Associació d’Amics de Calella, organitzadora de la cantada en aquell moment, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, lloc on se celebra en l’actualitat.

Actualment hi assisteixen unes 40.000 persones i més de cinquanta mitjans de comunicació retransmeten la Cantada. Probablement tot aquest conjunt de factors, a més a més de l’arrelament social que ha tingut, provoquen que Calella sigui la capital de l’havanera.

dijous, 30 de juny de 2011

El Sí a la independència guanyaria amb un 60% dels vots


El Centre d’Estudis d’Opinió ha preguntat per primera vegada “si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya” Un 42,9% votaria sí, només un 28,2% votaria no i un 23,3% no aniria a votar.

Aquesta enquesta demostra el maltractament rebut per Catalunya aquests últims 30 anys, l’últim ha estat les retallades a l’Estatut. Sí, Catalunya ha pogut cometre alguns errors, però Espanya, ens explota com si fóssim una simple Colònia i a més a més imposa la seva llengua amb l’intent de fer desaparèixer poca poc  el català del mapa.

Hi ha una part importantíssima del vot independentista per raons econòmiques i per qui ho dubti això es completament honest. Una altra part per raons lingüístiques, la llengua catalana, que ha estat molt maltractada, els últims anys.

Però jo trobo que hi ha una altra part molt més important, el desig de llibertat. Ara no som lliures, el Parlament de Catalunya no pot decidir sobre salaris, sobre la energia i un llarg etc. que ens demostra que no podem decidir res vital pel nostre país, i la gent d’aquestes coses se n’adona perquè no són imbecils, cosa que fa créixer l’independentisme.

Per si algú encara es pregunta què ofereix la independència: Llibertat del nostre poble, Autogovern, gestionar els nostres diners, salvar la nostra llengua... i, per acabar, comentar que si Espanya fos una democràcia real, no prohibiria un referèndum per la independència i de Catalunya, dret que esta reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Crida


El 18 de març del 1981 desenes de persones es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona per crear, La Crida, un moviment que va sorgir com a resposta al Manifiesto de los 2300 impulsat per un grup d’intel·lectuals espanyolistes. 30 anys després, un documental, coproduït per TV3, repassa el naixement, l’auge i l’oblit d’aquell moviment.

La crida, era un moviment pacífic, que defensava la cultura, la llengua i la Nació Catalana. Va ser un moviment que no va deixar ningú indiferent per les seves actuacions i que van comporta canvis socials i polítics.

diumenge, 26 de juny de 2011

La trinca biografia no autoritzada


És una comèdia basada en el grup de musica La Trinca. Amb guió de Joaquim Oristrell i Manuel Iborra, on el protagonistes són Dídac Flores, Marc Marginet i David Moreno, els finalistes del concurs “Buscant la Trinca” de TV3 que imiten l’autentica Trinca.

Durant la pel·lícula descobrim la joventut de la Trinca, el món de l’espectacle, els primers independentistes, la pressió de la censura, la Guardia Civil d’aleshores, capellans i fins i tot Franco.

La Trinca va ser tota una revolució a la dècada dels setanta. La seva proposta era presentar una crítica social i política mitjançan la música i l’humor. Estava formada per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel i Toni Cruz que van publicat 38 discos i han realitzat diversos espectacles en platós televisius. També han protagonitzat alguna sèrie televisiva com No passa res! a TV3. Entre les seves cançons podríem destacar: La patata i Festa major.

dijous, 23 de juny de 2011

La Flama del Canigó


La Flama del Canigó és una tradició que esta lligada amb el solstici d’estiu. Cada any el dia 23 de juny, una expedició puja al Canigó on encenen una foguera. Aquet foc es baixa i es reparteix per tots els Països Catalans en poques hores per encendre les fogueres de les diverses ciutats i celebrar la nit de Sant Joan. Hi ha diversos grups que la porten amb bicicleta, corrent...

L’origen ve de l’any 1955. Francesc Pujades que li entusiasmava el massís del Canigó i inspirat pel poema èpic  de Jacint Verdaguer, Canigó, se li va acudir encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d’aquesta majestuosa muntanya i desprès repartir-la pel territori. Primer nomes es repartia per la Catalunya Nord però al 1966 en plena dictadura franquista el foc va arribar per primer camí a Vic i es va anar estenent després tan rapit com la pólvora.

La foguera al cim, s’encén amb la flama que es conserva des de l’any anterior al Castell de Perpinyà i que es conserva ininterrompudament des de l’any 1965.

diumenge, 19 de juny de 2011

Falles a l’alta Ribagorça


Fallaires / Patronat de la Vall de Boí
El costum de córrer o baixar falles la definiria com una espècie de cursa pel bosc que els fallaires fan amb grans troncs encesos, és anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus, sobretot a l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

Les falles o brandons mòbils poden ser teies d’una sola peça (les anomenades rentines) o peces de fusta de pi aguantades amb filferro i amb un mànec de freixe o d’avellaner. La baixada s’inicia a les ermites i finalitza als pobles, on els fallaires encenen les fogueres.

El trajecte, que és guiat pel fadrí major o cap de colla, transcorre primer per l'interior del bosc i després pels carrers del poble, finalitzant en una plaça, on els espera tothom i on s'encén una foguera feta amb les falles. La festa continua tota la nit amb música i ball fins ben entrada la matinada.

(Fonts consultades: festes.org i Turisme Alta Ribagorça).