L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

diumenge, 27 de febrer de 2011

Restitució de les quatre columnes



Les quatre columnes restituïdes
Avui hem pogut veure la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, que simbolitzen les quatre barres de la senyera catalana, ha set un acte carregat de simbolisme i de reivindicació nacional. Han estat presents els castellers, que han aixecat quatre pilars coronats amb senyeres i banderes de la ciutat. La Coral Sant Jordi ha cantat El cant de la senyera i Els segadors.

Les columnes van començar a aixecar-se l'any 1919 sen un projecte de Josep Puig i Cadafalch en una zona de la ciutat. Les columnes formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar al 1915. Al ser un símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana, al 1928, la dictadura de Primo de Rivera va fer dinamitar les columnes.

Enric Padrosa va reclamar, farà ara nou anys, que es recuperessin les columnes. Gracies han aquesta reclamació es va planteja reconstruir-les, finalment es va decidir la seva restitució.

Lax'n'Busto

Lax'n'Busto són una referència, i un dels grups més emblemàtics de Catalunya, que ha sabut créixer amb el temps i evolucionar constantment, sense perdre en cap moment el que són els seus principals actius: l'energia del seu directe i la fidelitat del seu públic.

Els Lax'n Busto van néixer l'any 1986 al Vendrell. A principis del 87 van començar a fer actuacions en directe. Poc a poc van començar a fer-se populars. El primer lloc aconseguit al concurs "Rockacció 88" els va permetre fitxar per la discogràfica Discmedi.

Des de aquet moment van anar augmentant la seva popularitat treien nous treballs. Van anar definint el seu estil Pop – Rock.

A partir del gener del 1998 van tenir el millor moment a la seva carrera fins al moment. Enregistren un nou treball discogràfic. El disc surt al mercat a primers d'abril i arriben a les 30.000 còpies venudes el novembre del mateix any. La "Gira Positiva" 19981999 els portarà a fer un centenar d'actuacions per tot Catalunya. Durant els mesos de febrer a març del 2000 enregistren el seu disc Llença't. Les dotze cançons de Llença't són 100% Lax'n'Busto, però amb un estil més concret, amb un missatge musical més acotat dins dels paràmetres més essencials del grup. Va ser un any ple de concerts en el qual van fer 60 actuacions arreu dels Països Catalans, Alacant, València i Balears. Van rebre els Premis Enderrock 2001 al millor grup, millor disc, millor cançó, millor videoclip i millor concert. També els van atorgar el Premi al Disc Català de l'any 2000 per Ràdio 4.

El 2002 els Lax'n'Busto van tornar als escenaris amb el seu nou muntatge Elèctric Tour 2002 que va ser el laboratori per experimentar i posar a prova les noves cançons que desprès van formar part del seu nou disc Morfina. 2003. Als premis 2004 van guanyar millor artista, millor disc, millor cançó i millor directe, per votació popular de la revista Enderrock.

Al 2006 van complir vint anys de directes, vint anys de música... reben els premis Enderrock 2006 a un dels millors grups poprock català del 2005 i a la millor portada pel disc Grans Èxits. Un any de canvis on el Pemi Fortuny deixa el grup per anar a Sierra Leone per desenvolupar un projecte solidari com a cooperant i s'incorpora al grup el cantant manresà Salva Racero.

Al 2007 podem veure els Lax'n'Busto, més grans. Graven un disc a Califòrnia que conté dotze cançons, suficients per gaudir sense excepció del treball. La nova veu dels Lax'n'Busto, la del Salva, és un detonant del canvi: té cos, potència melòdica, una amplia variació de registres i un joc d'aguts que ha obert les possibilitats de composició de la banda.

Al 2009 els Lax'n'Busto publiquen l'Apolo un treball que recull tota la intensitat del concert espacial realitzat a l'Apolo, amb dos temes inèdits, documentals, entrevistes, fotos, els darrers videoclips... fan d'aquest treball la millor "carta de presentació" d'un dels grups més emblemàtics de Catalunya, que ha sabut créixer amb el temps i evolucionar constantment, sense perdre en cap moment el que són els seus principals actius: l'energia del directe i la fidelitat del seu públic.

Finalment i després d'una extensa trajectòria de prop de 25 anys, els Lax'N'Busto han agafat el repte de fusionar la seva música arrelada en el rock i el pop, amb un concepte orquestral de tall clàssic.



Us deixo amb la cançó mes multitudinària de la historia del grup:

divendres, 18 de febrer de 2011

Condemna transversal de l'apagada de TV3 al País Valencià



El Govern de la Generalitat, la Diputació de Lleida, Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Solidaritat Catalana per la Independència, ICV.... Són veus que han criticat aquest divendres la pressió que el govern de Francisco Camps ha fet sobre Acció Cultural del País Valencià per obligar-los a tancar els repetidors de l'entitat que emetien el senyal de TV3. El setge judicial i administratiu, amb una multa de 600.000 euros que podrien ser de 800.000 si no es paga abans del 20 de març, més una nova llei que amenaçava amb incrementar la sanció amb 120.000 euros més cada mes, ha acabat vencent la junta encapçalada per Eliseu Climent, que aquest dijous a la nit va desconnectar els repetidors.
La reacció ciutadana ha estat massiva, però també ha estat igual d'unànime, amb actors inesperats, en la classe política. En aquest sentit, destaca especialment el paper de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, habitualment contrari a polítiques de promoció de la llengua que sol criticar perquè les considera una imposició. En aquest cas, ha condemnat l'apagada perquè és partidari que totes les televisions autonòmiques puguin veure's a tot Espanya. Albert Rivera ha anunciat que el seu partit presentarà una proposta al Parlament perquè la Generalitat adopti aquesta posició.
En l'altre extrem de l'arc parlamentari, la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha anunciat que el seu grup ha mantingut converses amb CiU i ERC, i que ho farà amb altres grups, per portar al Parlament una iniciativa perquè aquest es pronunciï "en contra del tancament" de les emissions de TV3 al País Valencià. Camats ha denunciat que l'actitud del govern valencià és una "mostra de força en contra el català". Per Camats, es tracta d'una "mostra més d'assetjament que el govern de Camps ve fent contra TV3 i la llengua catalana". La diputada ha demanat que la "lluna de mel" de Mas i Zapatero "tingui el seu efecte i garanteixi que els valencians puguin veure l'emissora catalana".
En una roda de premsa aquest migdia, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha dit que “el Govern lamenta profundament” el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, i ha titllat d'“insòlit” que un fet com aquest es produeixi en ple segle XXI i “en un món interconnectat”. Homs també ha recordat que el Govern defensa la reciprocitat de les emissions televisives entre Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana, i en aquest sentit ha avançat que l'executiu durà a terme “gestions discretes” amb la Generalitat Valenciana per trobar una solució al conflicte.

D'altra banda, Homs s'ha referit a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que fa uns mesos es va presentar al Congrés dels Diputats per permetre que les televisions autonòmiques es poguessin veure també fora del territori de cada comunitat. La ILP es troba bloquejada després que el govern central decidís no prendre-la en consideració, i per això Homs ha anunciat que la Generalitat demanarà a l'executiu de Zapatero que permeti que el seu debat al Congrés.


ERC també ha fet referència a la ILP encallada. La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha acusat el govern valencià "d'agitar la catalanofòbia" com a eina "fructífera" de cara a les properes eleccions municipals i a les Corts Valencianes perquè "li va be per tapar casos de corrupció". I ha demanat explicacions al govern espanyol perquè té pendent l'adjudicació d'un nou multiplex per al País Valencià i perquè tér aturada la ILP. Simó ha posat el seu partit "a disposició" de totes aquelles entitats que vulguin portar el cas per la via judicial. En aquest sentit ha afegit que "no es pot menystenir" la possibilitat d'elevar-lo al Tribunal Europeu dels Drets Humans.


Solidaritat Catalana per la Independència, per part seva, ha emès un comunicat on titlla el cessament "imperatiu" de les emissions de TV3 al País Valencià de "genocidi cultural", comparable "pels seus efectes" a les disposicions del feixisme franquista. El subgrup parlamentari considera aquest cessament com una "nova invasió espanyolitzadora" fruit de la dèria imperialista espanyola que vol acabar amb "tot el que sigui català". SI responsabilitza del tancament el "partit hereu del franquisme" (el PP), la inoperància del PSOE, que "no ha fet res per evitar-ho", i la Generalitat de Convergència i Unió, "de la qual es riuen els altres dos partits".
Per Regrupament Independentisa, la política de Camps contra TV3 és "un atac directe a la vertebració de l'espai comunicatiu català", al qual tenen dret els catalans "malgrat les múltiples traves legislatives i tècniques que hi posen els estats espanyol i francès". També consideren que és tracta d'un "acte de censura de la cultura i de la llengua catalanes" i "un atemptat a la llibertat d'informació i de comunicació".
Paral·lelament, la Diputació de Lleida ha aprovat aquest divendres una moció de rebuig al cessament de les emissions. Han donat suport al text els grups d'Esquerra (ERC), el Partit dels Socialistes (PSC), Unitat d'Aran (UA) i Convergència i Unió (CiU). El Partit Popular (PP) s'ha abstingut. La moció reclama als governs de Catalunya i el País Valencià un acord perquè els respectius canals de ràdio i televisió arribin als dos territoris amb normalitat. La Diputació demana a més al Govern de Catalunya que ho consideri una prioritat.
Sincerament hem sembla una vergonya, que avui en dia, es censuri veure una televisió que està reconeguda arreu d’Europa com una de les millors i de les més capdavanteres. Què passa, que al veure TV3 se n’adonen que el valencià no existeix perquè es igual que el català, no saben que algunes paraules varien segons la zona que es parla en un país. Perquè es veu que a Espanya parlem moltes llengües: “l’andalús”, “l’extremeño”...

dimecres, 16 de febrer de 2011

El cuiner Santi Santamaria mor en un viatge a Singapur


Santi Santamaria, en primer terme
El xef Santi Santamaria, un dels més prestigiosos a nivell mundial, ha mort de forma sobtada als 53 anys durant un viatge a Singapur. 'La Vanguardia', mitjà amb el qual col·laborava Santamaria, ha avançat la notícia, confirmada posteriorment al diari ARA per Rubén Gonzaléz, del restaurant Can Fabes.
Santamaria va néixer a Sant Celoni (Barcelona) el 26 de juliol de 1957. L'any 1981 va inaugurar El Racó de Can Fabes a la masia on els Santamaria han viscut durant més de dos segles. El reconeixement no va trigar a arribar, i després de vuit anys va rebre la primera estrella Michelin, que va repetir al 1989. La segona estrella va arribar només un any més tard, el 1990. La va mantenir durant quatre anys fins que el 1994 va aconseguir la consagració definitiva amb la tercera estrella Michelin: era el primer cuiner català que rebia aquesta distinció.
A més de dirigir el Racó de Can Fabes, l'any 2000 obre un nou restaurant a Madrid, el SantCeloni, que aconsegueix en només un any la seva primera estrella Michelin: quatre anys més tard n'obtindria la segona. El 2006 obre el restaurant Evo, situat a l'àtic de l'Hotel Hesperia Tower, a Barcelona i un any més tard inaugura el Tierra, al Valdepalacios Hotel Gourmand (situat a la Serra de Gredos). El procés d'expansió no s'atura a la península i el porta fins a una illa artificial de Dubai on obre l'any 2008 el restaurant Ossiano.
El 2009, Santamaria obté set estrelles Michelin: tres per Can Fabes, una per l'Evo, i una altra pel Tierra. Cap cuiner català ni espanyol n'havia aconseguit tantes.
----Acompanyem en el dol a la família----

dilluns, 14 de febrer de 2011

'Pa negre' arrasa als Goya amb nou premis

El film d'Agustí Villaronga 'Pa negre' ha estat la gran triomfadora de la nit dels Goya, amb nou premis. Mai una pel·lícula rodada en català n'havia guanyat tants.

Pa negre ha estat la gran triomfadors dels Goya, amb nou premis: millor film, director (Agustí Villaronga), actriu (Nora Navas), actriu secundària (Laia Marull), actor novell (Francesc Colomer), actriu novell (Marina Comas), guió adaptat (Villaronga), fotografia (Antonio Riestra), direcció artística (Ana Alvargonzález). Però si la gala té un nom propi és el d'Agustí Villaronga. Gladiador del cinema, home de prestigi a Europa, mai havia arribat tan amunt quant als reconeixements públic. Aquesta nit no ha oblidat tots els que l'han acompanyat en aquestes més de dues dècades de cinema

Isona Passola, la productora de Pa negre, i que ja havia rodat amb Villaronga El mar, va agrair-li al director mallorquí, haver-la situada al punt més alt del cinema espanyola. Després ha lloat la gosadia dels acadèmics que han votat per un film en català. Un vot, ha dit, a favor de la "diversitat". "El cinema sempre va davant", ha recordat.

Buried, del català Rodrigo Cortés ha guanyat en els categories de millor guió original. millor muntatge i millor so. Tres premis de pes. 

Però el domini català no ha quedat aquí. El documental de Carles Bosch sobre el president Pasqual Maragall Bicicleta, cullera, poma, ha guanyat el Goya al millor documental. El film d’Iciar Bollaín ha guanyat els Goya al millor actor de repartiment i a la millor música original, obra del gran Alberto Iglesias. I Javier Bardem és, com no, el millor actor de l'any pel seu paper a Biutiful, rodada a Barcelona.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Polèmica a la premsa aragonesa per la plantada de Raül Agné

El Diario del Alto Aragón assegura que l'entrenador del Girona va fer "cas omís" a les peticions que repongués en castellà

La premsa aragonesa es mostra avui crítica amb la reacció de l'entrenador del Girona, Raül Agné, que ahir va abandonar la roda de premsa posterior al partit del seu equip al camp de l'Osca davant les crítiques dels periodistes locals quan es disposava a respondre en català les preguntes que se li havien formulat en aquesta llengua. 

Tot i que Agné va justificar que contestava en català perquè li havien preguntat en català, i que no tindria "cap problema" per respondre després en castellà les preguntes que se li fessin en aquesta llengua, el Diario del Alto Aragón assegura que l'entrenador, nascut a la localitat de Mequinensa, a la Franja de Ponent, va fer "cas omís" a les petició dels mitjans locals perquè parlés en castellà. El rotatiu assegura, a més, que es va "negar a respondre en castellà", i que després de sortir de la sala de premsa "se'l va veure a la zona mixta atenent alguns mitjans". 

D'altra banda, l'Heraldo de Aragón diu que el tècnic va suspendre "unilateralment" la roda de premsa, i parla de "descoordinació" entre periodistes catalans i aragonesos a l'hora d'establir un ordre per preguntar en una i altra llengua. Segons aquest diari, la petició d'un periodista local, "en plena intervenció" d'Agné, perquè respongués en castellà una pregunta formulada en català, va "indignar" l'entrenador, que va optar per marxa i "atendre els professionals gironins al marge". 

També a Youtube, el vídeo de la roda de premsa ha generat alguns comentaris, la majoria favorables a la reacció d'Agné. Només un usuari considera que va voler "donar la nota" i "fer-se l'interessant", i el compara amb el polèmic entrenador del Reial Madrid, José Mourinho.

dissabte, 12 de febrer de 2011

L'estàtua de la Victòria es retira de la Diagonal

L'estàtua de la Victòria, setanta anys després de la substitució de l'estàtua de la República a la confluència de Passeig de Gràcia amb Diagonal pel règim franquista, ha estat retirada en un acte amb una forta càrrega simbòlica presidit per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. 

La iniciativa, que s'emmarca en el procés de compliment de la llei de memòria històrica per l'Ajuntament de Barcelona, va partir fa gairebé dos anys dels districtes de l'Eixample i de Gràcia i del grup municipal ICV-EUiA. 

L'alcalde ha defensat que "la retirada de l'estàtua és un acte de normalitat democràtica perquè no tenim res a recordar d'aquella època" (en referència al període franquista). L'escultura serà dipositada momentàniament al centre de conservació i restauració de la Zona Franca i entrarà a formar part de la col·lecció contemporània del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), a la fàbrica Oliva Artés del Poble Nou el 2012.