L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dilluns, 28 de març de 2011

El segle de la "volta" a Catalunya




Quan el dia 6 de gener de 1911 es va donar la sortida a la primera edició de la “Volta” a Catalunya començava alguna cosa més que una de les proves ciclistes més antigues del món. Organitzant un esdeveniment tan complex i novedós els sectors més emprenedors de la societat catalana de l’època llançaven un missatge de modernitat i cosmopolitisme a la resta del país.

Organitzada pel Club Deportivo Barcelona, les xifres de la primera edició van ser modestes per força. La primera etapa, de 97 km, es va córrer entre Barcelona i Tarragona passant per Sitges. La segona va connectar Tarragona amb Lleida a través de 111 km, i la tercera la capital del Segrià amb Barcelona en 157 km d’etapa. En total 363 km. No es va arribar a Girona, simplement, perquè fa cent anys no hi havia carreteres en condicions. De la plaça de Sarrià van sortir 34 participants i en van arribar 22 al velòdrom de Sants on va acabar la carrera amb victòria de Sebastià Masdeu amb un espectacular promig de 23 km per hora. Els seus impulsors, Miquel Artemán, que la va dirigir, Narciso Masferrer i Jaume Grau estaven més que satisfets: l’esport començava a quallar en la societat catalana, ja no només com una activitat exclusiva de l’elit social, sinó com un fenomen popular.

Catalunya vivia amb optimisme l’inici del segle XX. El dinamisme industrial va conformar una burgesia moderna que va trobar en les teories catalanistes d’Almirall la seva projecció política alhora que va descobrir la pràctica esportiva com a element diferenciador de classe i beneficiós per a la salut, segons les llavors revolucionàries teories higienistes en voga. Són els anys de l’eclosió de l’esquí i el muntanyisme i del naixement de la passió pel progrés tècnic i la velocitat. L’any 1908 Marinetti va publicar el seu Manifest Futurista, el 1909 s’inaugura el Real Club Náutico i el 1910 un avió sobrevola per primer cop el cel català; la societat catalana camina amb pas decidit cap a la modernitat.


José Magdalena, que havia estat segon a la primera edició, va vèncer la segona “Volta”; Juan Martí, segon a l’anterior, va guanyar el 1913, encara amb tres etapes i amb unes carreteres que, sovint, feien que la carrera s’assemblés més a una actual prova de BTT que al ciclisme en ruta tal i com l’entenem avui en dia. Però ja en aquell moment la gent omplia carrers i marges de carreteres esperant el pas dels ciclistes. Llàstima que la Guerra europea va obligar a suspendre la “Volta” fins el 1920.



De la ‘Unió’ a Cañardo


Després d’un caòtic retorn el 1920 de la mà de la Unión Velocipédica Española (antecessora de la federació) i després de dos anys més d’aturada, la creació el 1922 de la Unió Esportiva de Sants, fruit de la fusió de les entitats del barri, va significar la recuperació de la “Volta” fins avui, exceptuant els anys 1937 i 1938 per la Guerra Civil.



Joseph Pelletier, Miguel Mucio, Victor Fontán o Salvador Cardona van ser alguns dels vencedors durant els anys 20 i 30; però va ser Mariano Cañardo, nascut el 1906 a Olite (Navarra) però fet ciclista al barri barceloní de Sant Andreu, qui, amb les seves encara no superades set victòries, va convertit la “Volta” a Catalunya en un fenomen de masses. Cañardo va vèncer en les edicions de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39, quan la pancarta d’arribada no lluïa un altre eslògan de patrocini que “Año de la Victoria. Franco, Franco, Franco”. Llavors la carrera ja era una prova de prestigi, amb nou etapes, sonades festes en cada final d’etapa i una nombrosa representació internacional.



Des de les pàgines del diari ‘La Publicitat’ Josep M. Planes va enaltir fins mitificar-la la figura de Cañardo; la gentada que omplia les carreteres el va convertir en un mite popular. En aquella època el ciclisme i la boxa eren esports tan a més seguits que el futbol, i el ciclista de Sant Andreu era tan estimat pels afeccionats com Josep Gironès (el crack de Gràcia) o Pepe Samitier.



Anys durs, anys daurats


La postguerra i la Guerra Mundial van marcar uns temps convulsos per a la ”Volta”. Julián Berrendero, Delio Rodríguez, Bernardo Ruíz, Emilio Rodríguez, Jesús Loroño, Miquel Poblet o Salvador Botella van vèncer en l’època més dura per la carrera, uns anys en què faltava de tot. Malgrat no poder comptar amb corredors estrangers, el 1945 la Unió va decidir celebrar amb tots els luxes la XXV edició de la carrera programant una ”Volta” de dues setmanes, amb la qual cosa va poder recórrer pràcticament tot Catalunya. Apaivagada Europa, firmats els concordats i els pactes Espanya-USA i encara havent passat de llarg Mister Marshall, els anys del desarrollisme van ser també els millors de la “Volta”. Jaques Anquetil va guanyar el 1967, donant pas en palmarès a tots els grans mites del ciclisme modern: Eddy Merckx, Franco Bitossi, Luís Ocaña, Felice Gimondi, Domingo Perurena, Bernard Thevenet, Fausto Bertoglio, Freddy Maertens, Francesco Mosser, Johan Van de Velde, Vicent Belda, Marino Lejarreta, José Recio, Sean Kelly, Robert Millar o Álvaro Pino.



Van ser els anys daurats de la prova que el 1970, va celebrar les noces d’or, que va estendre els seu recorregut fins l’Alguer, Andorra o Menorca, i que va programar espectaculars etapes en plenes Rambles de Barcelona. La concessió de la Creu de Ssant Jordi i el monument a la “Volta” a la plaça de Sants suposen el colofó institucional i popular d’aquesta època.



Resten en la memòria de milers de nens d’aquell temps els dies en què la classe sencera abandonava l’aula per anar a aplaudir els esforçats ciclistes al pas pel seu poble. Minvats de llibertats i de projecció exterior, la “Volta” es va consolidar com un dels grans estendards internacionals del sentiment de catalanitat.



Una clàssica moderna


Pocs dies abans de la “Volta” va morir Mariano Cañardo. No va poder veure córrer un jove anomenat Miguel Indurain que, en aquella edició guanyada per Álvaro Pino, va quedar en el lloc 22 i que, l’any següent, va ser el guanyador. L’època moderna de la carrera va començar amb la primera de les tres victòries del navarrès, les altres van ser el 1991 i el 1992, any en què els Jocs Olímpics de Barcelona van donar la majoria d’edat esportiva i organitzativa a tot el país.



Laudelino Cubino, Hernán Buenahora, Claudio Chiapucci, Laurent Jalabert, Alex Zulle, Maurizio Fondriest, Fernando Escartín, Manuel Beltrán, José María Jiménez, Joseba Beloki, Roberto Heras, Alejandro Valverde o Joaquim Rodríguez han estat protagonistes del palmarès d’una època en què, no sense esforç, la “Volta” s’ha convertit en una clàssica insubstituïble del calendari esportiu internacional en ingressar com a prova de ple dret en l’exclusiu ‘UCI Pro Tour’, autèntica primera divisió mundial del ciclisme. Després del ‘Tour’ i el ‘Giro’ no hi competició per etapes més antiga a tot el món que la catalana.



Per arribar fins aquí sense alterar el seu objectiu de competició de gran nivell i d’alta representació internacional de Catalunya en l’esport, la “Volta” va abandonar les seves tradicionals dates de setembre per passar a juny, maig i actualment marc, i es va adaptar als nous temps constituint la ‘Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva’. Tot per arribar a aquestes dates en plena forma i recordar amb orgull aquell ja llunyà dia de Reis de 1911, quan 34 aventurers van sortir de la plaça de Sarrià amb destí a la glòria.

dijous, 24 de març de 2011

Mor l'àvia de 'Caçadors de bolets'



Maria Ylla, l'àvia de Caçadors de bolets ha mort aquest matí a Viladrau. La Maria, que tenia 99 anys, era una dona coneguda per tots els seguidors d'aquest programa, i també dels que no el veien, gràcies als espais de zàping. Asseguda a un banc al costat del Valentí i el Casimiro, la Maria parlava sense embuts i amb un punt d'ironia sobre els bolets i els boletaires, però també de les anècdotes i la visió del món d'una nonagenària d'un poble del Montseny.
TV3, que ha confirmat la notícia aquesta tarda, reconeix que Ylla "va contribuir a l'èxit" de Caçadors de bolets, amb el qual va col·laborar durant les sis primeres temporades. La cadena recorda que també que "quan l'entrevistaven gairebé no calia preguntar, només escoltar", i assegura que "tenia el cap absolutament clar", tot i trobar-se a punt de complir 100 anys. De fet, TV3 ha avançat també que el departament de Nous Formats es troba en procés de preparació de la vuitena temporada de Caçadors de bolets, que havia d'incloure una celebració dels 100 anys de la Maria, que hauria complert el 10 de juliol. 

dimecres, 23 de març de 2011

El segon disc de Manel, núm. 1 a Espanya

El quartet barceloní Manel està trencant esquemes. El seu segon disc, '10 milles per veure una bona armadura' (Discmedi-Warner), s'ha col·locat al capdamunt de les llistes de vendes espanyoles, el primer cop que passa amb una banda de pop català. Segons dades facilitades per la discogràfica, l'àlbum dels Manel ha venut més de 10.000 còpies en la seva primera setmana de llançament, una xifra de temps anteriors a la crisi del CD.

dimarts, 15 de març de 2011

Premis Enderrock

Mishima, Els Pets, Sanjosex, Kaulakau, Estúpida Erikah i Standstill han estat els guardonats amb els Premis de la Música Catalana Enderrock 2011, que es van lliurar aquest dilluns durant una cerimònia plena d'actuacions musicals d'alguns dels guanyadors i altres grups. Els premis que atorga la crítica musical han reconegut Els Pets com a millors artistes.


El grup La Iaia, durant un moment de l'actuació
Mishima han rebut el reconeixement al millor disc de pop-rock per 'Ordre i aventura' mentre Sanjosex s'ha endut el guardó al millor disc de cançó d'autor per 'Al marge d'un camí'. 'In fabula', de Kaulakau, ha estat premiat com a millor disc de folk i el grup Estúpida Erikah ha estat reconegut per la crítica com a millor artista revelació, mentre que Standstill ha rebut el premi al millor disc català en altres llengües per 'Adelante Bonaparte'.
A més, el Palau de la Música ha estat distingit amb el premi a la millor sala de concerts, i 'Cançons a la vora del pop' com a millor DVD.
La nit de gala de la música catalana també ha permès veure Els Amics de les Arts, La Troba Kung-fú, Cesk Freixas, Miquel Abras, La Carrau, Pep Gimeno 'Botifarra', Miguel Fernández, Biel Ballester, Dave Holland & Pepe Habichuela, La Iaia, Love of Lesbian i Beth. En aquesta desena edició dels Premis Enderrock també s'ha reconegut l'aportació artística de Sopa de Cabra, a més de les trajectòries musicals de La Locomotora Negra (40 anys), La Vella Dixieland (30 anys), Ara Va de Bo (40 anys) i Núria Feliu (50 anys).
Igualment s'ha commemorat el 80è aniversari de Xavier Benguerel i els 60 anys d'Oriol Tramvia, a més de recordar el 25è aniversari de la mort d'Esteve Fortuny, el cantant de la Companyia Elèctrica Dharma. En l'àmbit de la indústria musical catalana s'han reconegut els 50 anys de la creació del segell Edigsa, els 35 anys de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), el 10è aniversari de la promotora Vesc i els 75 anys de la creació del Jazz Club de Granollers.
Durant la vetllada, organitzada per Enderrock, la revista musical catalana més llegida a Catalunya, han actuat, entre d'altres, alguns dels artistes guardonats com Els Pets, Mishima, Sanjosex, La Iaia o Kaulakau.

dilluns, 7 de març de 2011

Els Amics de les Arts


Els Amics de les Arts és una banda musical que va néixer l'any 2005. Les seves cançons es caracteritzen pel seu estil folk-pop amb melodies senzilles, tocs electrònics, jocs de paraules i ironia en les seves lletres.


L'any 2005 van gravar i es van autoeditar amb la demo de Catalonautes (Pistatxo Records, 2005). Amb ella van guanyar per votació popular el Premi al Millor Grup del concurs de grups novells «Sona 9». L'any 2006 van llançar la seva segona demo Roulotte Polar (Pistatxo Records, 2006) i finalment van editar el seu primer àlbum d'estudi, Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008).

La Revista Enderrock, en el seu número 153 de juliol de 2008, va dedicar un reportatge especial a Els Amics de les Arts acompanyat d'un CD gratuït del seu Castafiore Cabaret (Edició especial). Es va fer una tirada de 8.000 còpies. A partir d'aquest moment, la banda va iniciar la Gira Castafiore amb què els va portar a la «Fira de Música al Carrer de Vila-seca», al «Festival de Lleida», a «La Mirona", a la «Sala Apolo», al Minifestival de Músiques Independents de Barcelona o al Festival D9.CAT de Palma de Mallorca, entre molts d’altres.Al llarg de l'estiu de 2009, el grup va iniciar el procés de gravació del seu segon disc d'estudi i quart treball titulat Bed & Breakfast (N57 Records, 2009), que va sortir a la venda el desembre del mateix any. Al gener de 2010 van iniciar la Gira B & B.


Els Amics de les Arts van guanyar el Premi Enderrock de la Crítica al Millor Disc de 2009 pel seu últim àlbum Bed & Breakfast.Gràcies a aquesta publicació van guanyar també sis premis incloent el Premi a la Millor Cançó per: L'home que Treballa Fent de gos. L'abril de 2010 la banda catalana va guanyar el Premi al Millor Disc Català de l'Any, concedit per Ràdio 4 de RTVE. També van ser finalistes al Premi Artista Myspace organitzada per la UFI gràcies a que el seu Myspace ha liderat les llistes espanyoles durant diversos mesos.


Al llarg d'aquest any 2011 Els Amics de les Arts tenen programats diferents bitlles i aparicions en diversos festivals de la geografia catalana i nosaltres els hi desitgem molta sort.

divendres, 4 de març de 2011

Mor als 67 anys l'actor Pep Torrents



Pep Torrents
Torrents era conegut per la seva participació en sèries de televisió com 'Poblenou', 'Nissaga de poder', 'El cor de la ciutat' i 'La sagrada Família', de TV3. A més, a la seva trajectòria destaquen també els seus doblatges.


L'actor Josep Torrents va neixer a Sabadell, 1943, conegut com a Pep Torrents, va mori aquest dijous als 67 anys. Actor de teatre, televisió i cinema, també va tenir una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge. Torrents es va fer molt popular després de participar en sèries de televisió com Poblenou, Nissaga de poderEl cor de la ciutat i La sagrada família de TV3, a més de diversos doblatges.

dimecres, 2 de març de 2011

Sopa de Cabra torna per un dia al Palau Sant Jordi

Els líders de Sopa de Cabra han anunciat que es retrobaran amb el públic amb un únic concert que es farà el 9 de setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les entrades es posaran a la venda el divendres 4 de març pel Servicaixa i Tick Tack Ticket i costaran entre 25 a 35 euros.

El repte de Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch és omplir el Palau Sant Jordi, en un únic concert que reunirà la banda per commemorar els 10 anys del l'actuació a la sala Razzmataz de Barcelona i el 20è aniversari del concert històric de rock català, també al Palau Sant Jordi.

dimarts, 1 de març de 2011

Pepe Rubianes


Avui és el segon aniversari de la mort de Pepe Rubianes. Pepe Rubianes va néixer a Vilagarcía de Arousa el 1947, encara que es definia a ell mateix com a un vividor mig gallec, mig català. Ha estat un dels millors humoristes de la història i  per això avui l’he volgut recordar.

Des de molt jove mostrà la seva inclinació per la interpretació. Amb només 16 anys ja va debutar en una obra de l'Organització Nacional de Cecs. Però va ser a la Universitat de Barcelona, on es va començar a familiaritzar amb els escenaris. Primer es va ajuntar al grup T.O.C.(Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment es va integrar en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) on va conèixer els integrants de la futura companyia Dagoll Dagom. Més endavant va decidir entrar a la companyia Dagoll  Dagom on va fer diverses obres.

Al 1981 va fer un salt en la seva carrera i va decidir emprendré el camí en solitari. Des d’aquest moment va viure el seu millor moment o va esdevenir molt més conegut.

Tot i això va tenir un gran problema en la seva carrera. Va anar a un programa de TV3 on el van entrevistar. Responent a una pregunta del presentador sobre la seva actitud respecte a la unitat d'Espanya va dir: "A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario". Posteriorment, davant les crítiques rebudes per aquestes declaracions, va dir que els seus comentaris anaven referits a una determinada concepció d'Espanya: "...jo vaig insultar l'Espanya que va matar Lorca. Respecto l'Espanya democràtica i constitucional. Aquesta Espanya em mereix tots els meus respectes i, a més, pertanyo a ella".

Sempre el tindrem a la nostra memòria, ja que ens ha fet passar grans moments i sobretot, el que és mes important, ens ha fet riure com ningú.