L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dijous, 30 de juny de 2011

El Sí a la independència guanyaria amb un 60% dels vots


El Centre d’Estudis d’Opinió ha preguntat per primera vegada “si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya” Un 42,9% votaria sí, només un 28,2% votaria no i un 23,3% no aniria a votar.

Aquesta enquesta demostra el maltractament rebut per Catalunya aquests últims 30 anys, l’últim ha estat les retallades a l’Estatut. Sí, Catalunya ha pogut cometre alguns errors, però Espanya, ens explota com si fóssim una simple Colònia i a més a més imposa la seva llengua amb l’intent de fer desaparèixer poca poc  el català del mapa.

Hi ha una part importantíssima del vot independentista per raons econòmiques i per qui ho dubti això es completament honest. Una altra part per raons lingüístiques, la llengua catalana, que ha estat molt maltractada, els últims anys.

Però jo trobo que hi ha una altra part molt més important, el desig de llibertat. Ara no som lliures, el Parlament de Catalunya no pot decidir sobre salaris, sobre la energia i un llarg etc. que ens demostra que no podem decidir res vital pel nostre país, i la gent d’aquestes coses se n’adona perquè no són imbecils, cosa que fa créixer l’independentisme.

Per si algú encara es pregunta què ofereix la independència: Llibertat del nostre poble, Autogovern, gestionar els nostres diners, salvar la nostra llengua... i, per acabar, comentar que si Espanya fos una democràcia real, no prohibiria un referèndum per la independència i de Catalunya, dret que esta reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Crida


El 18 de març del 1981 desenes de persones es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona per crear, La Crida, un moviment que va sorgir com a resposta al Manifiesto de los 2300 impulsat per un grup d’intel·lectuals espanyolistes. 30 anys després, un documental, coproduït per TV3, repassa el naixement, l’auge i l’oblit d’aquell moviment.

La crida, era un moviment pacífic, que defensava la cultura, la llengua i la Nació Catalana. Va ser un moviment que no va deixar ningú indiferent per les seves actuacions i que van comporta canvis socials i polítics.

diumenge, 26 de juny de 2011

La trinca biografia no autoritzada


És una comèdia basada en el grup de musica La Trinca. Amb guió de Joaquim Oristrell i Manuel Iborra, on el protagonistes són Dídac Flores, Marc Marginet i David Moreno, els finalistes del concurs “Buscant la Trinca” de TV3 que imiten l’autentica Trinca.

Durant la pel·lícula descobrim la joventut de la Trinca, el món de l’espectacle, els primers independentistes, la pressió de la censura, la Guardia Civil d’aleshores, capellans i fins i tot Franco.

La Trinca va ser tota una revolució a la dècada dels setanta. La seva proposta era presentar una crítica social i política mitjançan la música i l’humor. Estava formada per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel i Toni Cruz que van publicat 38 discos i han realitzat diversos espectacles en platós televisius. També han protagonitzat alguna sèrie televisiva com No passa res! a TV3. Entre les seves cançons podríem destacar: La patata i Festa major.

dijous, 23 de juny de 2011

La Flama del Canigó


La Flama del Canigó és una tradició que esta lligada amb el solstici d’estiu. Cada any el dia 23 de juny, una expedició puja al Canigó on encenen una foguera. Aquet foc es baixa i es reparteix per tots els Països Catalans en poques hores per encendre les fogueres de les diverses ciutats i celebrar la nit de Sant Joan. Hi ha diversos grups que la porten amb bicicleta, corrent...

L’origen ve de l’any 1955. Francesc Pujades que li entusiasmava el massís del Canigó i inspirat pel poema èpic  de Jacint Verdaguer, Canigó, se li va acudir encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d’aquesta majestuosa muntanya i desprès repartir-la pel territori. Primer nomes es repartia per la Catalunya Nord però al 1966 en plena dictadura franquista el foc va arribar per primer camí a Vic i es va anar estenent després tan rapit com la pólvora.

La foguera al cim, s’encén amb la flama que es conserva des de l’any anterior al Castell de Perpinyà i que es conserva ininterrompudament des de l’any 1965.

diumenge, 19 de juny de 2011

Falles a l’alta Ribagorça


Fallaires / Patronat de la Vall de Boí
El costum de córrer o baixar falles la definiria com una espècie de cursa pel bosc que els fallaires fan amb grans troncs encesos, és anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus, sobretot a l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

Les falles o brandons mòbils poden ser teies d’una sola peça (les anomenades rentines) o peces de fusta de pi aguantades amb filferro i amb un mànec de freixe o d’avellaner. La baixada s’inicia a les ermites i finalitza als pobles, on els fallaires encenen les fogueres.

El trajecte, que és guiat pel fadrí major o cap de colla, transcorre primer per l'interior del bosc i després pels carrers del poble, finalitzant en una plaça, on els espera tothom i on s'encén una foguera feta amb les falles. La festa continua tota la nit amb música i ball fins ben entrada la matinada.

(Fonts consultades: festes.org i Turisme Alta Ribagorça).

dimecres, 15 de juny de 2011

Jo si que estic indignat!


Avui és un dia molt trist, uns pocavergonyes, han intentat impedir que uns polítics, elegits democràticament, entressin al parlament de Catalunya. Hem vist els representats del poble agredits, pintades les seves peces de roba, tacats de pintura, a un parlamentari li han robat l'ordinador, a una parlamentaria la seva bossa de mà... ho trobo vergonyós i em repeteixo, el que ha passat és molt greu.

Els indignats havien creat una certa simpatia entre els mitjans i gran part de la ciutadania, ja que defensaven un canvi en el repartiment dels vots, plantejaven preguntes com, per què salvar els bancs que ens han enfonsat? Però desprès del que ha passat avui, els ha desacreditat completament, han perdut el suport de gran part de la població.

Estem en un país democràtic. Recordar que aquesta democràcia ha costat anys de lluita i moltes vides. Els nostres pares i avis, van estar lluitant anys per enderrocar la dictadura en la que vivia el nostre país. Com ha dit Artur Mas, la nostra democràcia no es perfecta, però abans que una anarquia o una dictadura, que es regeix per la violència i la discriminació als que són diferents, em quedo amb aquesta democràcia.

Per acabar anomenar l’article 498 del codi penal que diu el següent: Els qui utilitzin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat o d’una assemblea legislativa d’una comunitat autònoma assistir a les seves reunions, o, pels mateixos mitjans, coartin la lliure manifestació de les seves opinions o l’emissió del seu vot, han de ser castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys.


Ara que cadascú reflexioni per si mateix.

divendres, 10 de juny de 2011

L’aventura del Romànic Català

Duran casi 900 anys, el Romànic Català va passar desapercebut. Però fa 100 anys això va canviar radicalment; Vendes, regals, robatoris, assalts, espolis... però també trasllats i viatges que no sempre han estat de tornada. Tot en mig de intrigues, de passió, de misteri, d’enganys... L’aventura del Romànic Català.

En poblets amagats  entre valls i rodejats de  muntanyes majestuoses, trobem les esglésies romàntiques. Al principi no eren valorades, però a finals del s.XIX això va canviar. Uns estrangers van venir i van començar a arrenca directament els murals romàntics de les esglésies..

Gràcies a uns quants membres de la burgesia catalana, es va aconseguir conservar gran part del patrimoni que es guarda al museu d’art de Catalunya.


La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt d’esglésies romàntiques catalanes de la Vall de Boí, format per nou esglésies monumentals del Pirineu de Lleida.

dilluns, 6 de juny de 2011

La Patum

La Patum de Berga és una festa tradicional que se celebra a la ciutat de Berga durant la festivitat del Corpus. És una celebració que es representa als carres de la vila, amb la participació dels ciutadans. El foc és una característica d’aquesta festa.

L’any 1983 va ser declarada Festa d’Interès Nacional de Catalunya i posteriorment a l’any 2005 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Però aquesta tradició, d’on be?

És una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval. El seu origen cal buscar-lo, precisament, en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.

Amb el pas del temps, ha anat guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Ha anat perdent poc el seu sentit original. La gresca ha anat pujant de to i això ha acabat transformant les celebracions fins el dia d’avui.

Aquest fenomen, que va tenir lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingint degut a les prohibicions emanades dels poders civil, eclesiàstic i reial. Únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles.

La Patum diuen que és una festa que s’ha de veure. Per a qui no l’ha viscuda, resulta molt difícil d’entendre.

La Patum la conformen les comparses, la representació (la plaça de Sant Pere i els carres adjacents), la gent que hi assisteix, unes dates de celebració concretes (la setmana del Corpus)... És la festa dels sentits i dels sentiments.

divendres, 3 de juny de 2011

Bicicleta, Cullera, Poma

El documental ens explica la lluita de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall contra la malaltia de l'Alzheimer. Va ser a la tardor de 2007 quan se li va diagnosticar l’Alzheimer.  És un documental dur, però també es veu el bon humor, la sinceritat i sobretot la lluita de Pasqual Maragall per aconseguir que algun dia aquesta malaltia es pugui curar.

Al documental es ressegueixen dos anys de la vida de Maragall i converteix aquest documental en un testimoni d’excepció, des d’on se’l pot veure al costat de la seva família i els metges per donar testimoni de la seva lluita contra la malaltia.  "Bicicleta, cullera, poma" és una coproducció de Televisió de Catalunya, Cromosoma, Televisió Espanyola i Xarxa de Televisions Locals. Amb la direcció de Carles Bosch. Ha guanyat els premis, Gaudí, Goya i José María Forqué a la millor pel·lícula documental 2011.

dimecres, 1 de juny de 2011

Democràcia real?

Les acampades que se estan realitzen arreu de Espanya i Catalunya diuen que es per lluita per una “democràcia real” però aquests dos articles que us ensenyo a continuació, hem fan pensar que mes aviat es una manifestació anarquista i amb tics anticatalanista.

Un testimoni de la plaça Catalunya.

“Jo vaig viure la plaça Cat des de el dijous fins el dilluns, et puc dir que el Torrent va tenir una percepció diferent a la meva. El mateix dijous noies pintaven el porki amb la bandera catalana, quan els diguí, amb bones paraules i un somriure cordial, que perquè no hi posaven mes banderes, la espanyola, la americana, l'alemanya, la xinesa o qualsevol altra em vingueren sis tiots frenètics a dir-me que els porc catalans de la Caixa tenien la culpa i que no pensaven posar-ne d'altres. Uns altres que arrencaven les flors i trepixaven el verd deien que era per plantar horta. Els que embrutaven el monument a Macià deien que s'havien de enderrocar tots els monuments catalanistes. Quan els deia que el que promovien és que el poder els hi fos més favorable, però que no parlaven ni proposaven cap canvi que representés engegar el sector primari de l'economia per a tindre simésno el que menjar a l'abast, em contestaren que no, que allí es parlava de repartir el que havia d'una altra manera més justa, i en dir-los que no hi ha per a tots em maltractaren de paraula. En dir-los que li feien el joc a l'imperialisme no deixant parlar en català,i el joc al capital perquè la xarcia és un negoci, ja deixava de ser persona per a ser un provocador. Vaja que qualsevol diferencia amb les consignes ja no era fer aportacions en
llibertat ans al contrari, era desmuntar-los la paradeta. Personalment em vaig avergonyir quan escridassaven els que proposaven en català, es quals en gran majoria o plegaven veles o cambiaven a l'idioma imperial. Vull dir, amb moltes probabilitats d'encertar, que l'aplec de Barcelona ha estat aprofitat, simésno induït des del "CNI" a fi de prendre el protagonisme a l'independentisme. L'inefable Alfonso Guerra ja ho digué en els dies de les consultes, "No preocuparos que salga lo que salga a Catalunya no pasará nada" tot i dient que hi tenia un plan B. Jo crec que l'acampada ho ha estat de plan B. “

Una altra “perla” extreta de les opinions d’alguns “campistes” que més que de democràcia real parla de feixisme totalitari... això sí, sempre negant el dret a viure al poble de Catalunya.

“La acampada es el primer paso y esto no tiene marcha atrás. Queremos una sociedad justa e igualitaria, sin nacionalismos / separatismos que sólo sirven para dividir y matarse entre sí. Vamos a levantar una República donde no quepan ni reyes, ni curas, ni políticos, ni banqueros, ni catalanistas ni vasquistas, ni periodistas comprados ni otros parásitos. La tierra para el que la trabaja. 

A ver si se enteran. Viva la acampada! Viva la resistencia! Viva la III república espanyola obrera y anticapitalista.”