L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

diumenge, 25 de setembre de 2011

Festes de la Mercè

Des del 1868 la Verge de la Mercè és la patrona de la ciutat de Barcelona. El motiu va ser el deslliurament de la ciutat, al segle XVII, d'una plaga de llagostes que va assolar el país. Tres anys després d'aquella data, la capital catalana va proclamar les festes majors, en aquelles dates, en honor de la Mercè.  

Durant el cap de setmana pròxim a la diada de la Mercè, Barcelona s'omple d'actes de tot tipus, i en destaquen la Cavalcada amb els Gegants, el Toc d'Inici, la jornada castellera i el Correfoc que ja ha estat un referent per moltes altres poblacions.  

En el darrers anys hi ha dos actes que cada cop han anat aglutinant més gent: D'una banda la ja tradicional Cursa de la Mercè (celebrada des del 1.979) que aquest any tindria el seu rècord de participants amb quasi 15.000 corredors; i un espectacle piro musical, amb focs artificials i música, a les fonts de Montjuïc, que aquest any retrà homenatge a les 4 columnes de Puig i Cadafalch de Montjuic, després de ser restaurades.  

Les possibilitats econòmiques de Barcelona, així com la necessitat d'atendre les demandes del més d’un milió d'habitants, han configurat una festa variada i complerta.

divendres, 16 de setembre de 2011

La pèrdua de dos grans de la cultura Catalana

L’altre dia ens assabentàvem de la mort de Jordi Barre que va ser el pioner de la Nova Cançó catalana a la Catalunya Nord. Va néixer a Argelers de la Marenda l’any 1920. Ha escrit més de 250 cançons, va actuar arreu dels Països Catalans i va fer concerts fins al Japó.

Va tenir nombroses distincions, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’ordre Nacional du Mérite, l’Ordre National des Palmes Académiques i va ser fet Officier des Arts et des Lettres.



També malauradament ens assabentàvem ahir de la mort de l’actor Jordi Dauder, actor de cinema, teatre i doblatge, que es va fer popular sobretot pel seu paper a la sèrie “Nissaga de poder”. Tenia 73 anys i era un dels grans de la interpretació catalana.

Es va fer amb el Goya al millor actor secundari l’any 2008 pel seu paper a la pel·lícula de Javier Fresser, Camino. Recentment, va ser reconegut amb el premi Gaudí d’Honor del 2011 de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya.

Durant el seus quinze anys d'exili a París, conseqüència dels fets del Paranimf de 1956, Dauder va participar en els moviments socials que van propiciar la revolució del Maig francès de 1968 i va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant de França com d'Espanya. També va fer sentir la seva veu reivindicativa, per exemple contra la Guerra de l'Iraq l'any 2003.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Diada Nacional de Catalunya

Avui, 11 de setembre, els catalans celebrem la nostra diada. La diada es celebra en commemoració de la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge  davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que el Borbó Felip V i el Austries van lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya. Finalment, l’onze de setembre, la guerra finalitzaria amb la derrota de la Corona de Aragó y tan mateix, amb l’abolició de les Institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya va declarar l’any 1980 com a festa nacional de Catalunya l’onze de setembre.



dissabte, 10 de setembre de 2011

Tradició Catalana s’adhereix al manifest de Som Escola




El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.
Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:

  • Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
  • Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
  • Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
  • Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
  • Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

  • Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
  • Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
  • Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

  • Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
  • Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
  • Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
Barcelona, 16 de febrer de 2011

dijous, 1 de setembre de 2011

Heribert Barrera i Costa

Després d’un temps vacacional torno a escriure al bloc. Lamentablement tinc que començar parlant de la mort d’Heribert Barrera que es produïa a finals d’aquet mes d’agost, el dia 27.


Heribert Barrera, va néixer el 6 de juliol de 1917, la seva vida ha estat marcada per la constant lluita per defensar la independència, els drets i llibertats de Catalunya. Va ser president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984 com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya.


Barrera va estar lluitant al front de l’Ebre i es va haver d’exiliar a França des don va ser un dels refundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Al 1977 va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats fins el 1980 que passaria a ser Diputat al Parlament de Catalunya i posteriorment al 1988 i gràcies als 14 diputats d’ERC guanyats a les eleccions, passaria a ser el primer President del Parlament desprès de la seva restauració. L’any 1991 seria elegit parlamentari Europeu fins l’any 1994.

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya i ha presidit la manifestació més important de la historia de Catalunya amb un milió i mig d’assistents, el 10J “Som una nació, Nosaltres decidim”


Bon viatge als guerres que al seu poble són fidels. Honor i Glòria, Heribert Barrera! 

Que els que quedem en siguem dignes i aconseguim aviat el que ell (com tants d'altres!) no ha pogut veure. 

Visca Catalunya Lliure!