L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

divendres, 6 d’abril de 2012

La Processó de Verges

La Processó de Verges és una representació teatral. L’Església va fer servir el teatre com a recurs evangelitzador, ja que la missa es feia en llatí i, per tant, la gent del poble se li feia difícil entre el idioma i per tant poder seguir els manaments eclesiàstics, de manera que el teatre era un bon recurs per a poder ensenyar la doctrina en català.
El misteri que es representa a Verges es basa en un llibre en vers de fra Antoni de Sant Jeroni, “Representació de la sagrada Passió i Mort de Nostre Senyor Jesu-Christ”, de 1773. Aquest llibre es va fer una adaptació, amb una certa personalitat, coherència historicista i seguint l’estil de versions anteriors, algunes de tradició medieval, del drama de la Passió. Va ser impresa repetidament, afegint algunes coses traient-ne d’altres, i ha estat reeditada fins avui dia i utilitzada per moltes poblacions en les seves representacions de Setmana Santa. El primer testimoniatge documental sobre la Processó de Verges data de 1666.
La Dansa de la Mort
En el decurs de la processó hi destaca una veritable joia única de la cultura popular catalana: la Dansa de la Mort. En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.
El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).
La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).
Verges és l’única població que conserva viva una tipologia de Dansa de la Mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquest tipus de dansa macabra està molt associat a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV al XVII. La Dansa de la Mort indica el pas del temps, el pas inexorable d’un temps que mena tots els homes (rics o pobres, nobles o pagesos) a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil ajudaren a adquirir una personalitat real entre els habitants europeus d’aquell període, que gairebé sentien com respirava al seu costat. Per a ells, el cristianisme era el triomf sobre la mort.