L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimarts, 15 de maig de 2012

Festes Majors de Maig, Lleida


Aquest dies s’ha celebrat una de les festes més importants de la zona de Ponent, les festes de Lleida. Lleida, una de les capitals més importants de Catalunya, és una ciutat molt bonica que està coronada per La Seu Vella, l’emblema d’aquesta ciutat, amb permís dels caragols!

Els orígens de les festes de maig se situen fa 385 anys, quant els paers van decidir celebrar cada 11 de maig unes festes en honor a Sant Anastasi, fill de la Ilerda (nom llatí de Lleida) romana i màrtir cristià, tot i així, no va ser fins l’any 1863 és a dir, fa 149 anys , quan es va organitzar la primera Festa Major com l’entenem avui, amb actes lúdics i populars a l’entorn del dia del sant.

La Festa Major ha vist créixer i desenvolupar-se la societat, la cultura i l'art lleidatà, des del cartellisme a la pintura, passant per la música, el folklore i, sobretot, la participació ciutadana, que sempre ha estat un dels seus trets identitaris.

De les festes majors de Lleida destacaria dues coses:


Lo Marraco

Si hi ha una imatge representativa de Lleida, a part de la Seu Vella i els caragols, aquesta és Lo Marraco. Amb unes mides poc discretes: alçada 3,75 metres, amplada 2,90 metres i llargària 8,50 metres, lo Marraco és un drac estretament lligat a la cultura tradicional de la ciutat i que, lluny de tenir una imatge salvatge i despietada, que pot espantar als nens, té una màgia que el porta a tenir una connexió especial amb la gent, especialment amb tots els lleidatans.

El seu origen pot trobar-se en un ésser fantàstic i malèvol a qui els adults apel·laven per aconseguir que la mainada fos més obedient; una mena d’home del sac. Sembla ser que al principi del segle passat, un grup de lleidatans van decidir convertir aquesta bèstia imaginària en quelcom real i, d’aquesta manera, es va construir el primer Marraco que tenia com a tret característic el fet d’empassar-se les criatures per la boca i expulsar-les per la cua (la llengua de la fera actuava com un “rascaculs”). La vida d’aquest primer Marraco va ser curta (de 1907 a 1915). A petició popular, un segon Marraco va néixer el 1941. Aquesta bèstia s’empassava també les criatures, però havia de ser transportada per un grup d’homes. Com que això resultava poc pràctic, lo Marraco va deixar de sortir el 1951. Va ser finalment al 1957 quan es va crear un primer Marraco amb rodes que movia el cap i el coll, però que ja no menjava criatures. Finalment, la darrera versió d’aquesta bèstia és la que ha arribat fins el dia d’avui, tot i haver patit diferents retocs, el 1982 es va haver de restaurar per les inundacions. La darrera millora va ser el 1993 i des d’aleshores, Lo Marraco no és perd cap festa popular de la ciutat, especialment les festes de maig en honor de Sant Anastasi.


Moros i Cristians

La península ibèrica va ser musulmana durant gairebé vuit segles –de principis del VIII a la fi del XV- i aquesta dominació àrab ha quedat reflectida en una de les nostres principals festes tradicionals: la de Moros i Cristians. Setze províncies espanyoles reviuen aquest històric enfrontament de dos pobles, però només una d’elles té lloc a Catalunya: la de Lleida. I a més, amb un fet diferencial: és l’única d’Espanya en què la victòria no cau sempre del costat dels cristians sinó que es reparteix equitativament cada any, en un clar exemple de convivència i germanor entre les cultures.

La Festa de Moros i Cristians de Lleida, com a tal, té els seus orígens al segle XII, gràcies a un document de 1150 en el qual, per vegada primera, es feia referència a aquest tipus de festeig emmarcat en la celebració de les noces de Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, i Petronila d’Aragó. Amb el pas del temps, va derivar en un ball fins a 1945. La Guerra Civil la va prohibir però no va acabar amb el seu esperit, que va renéixer de les seves cendres al 1996.