L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Castanyada i Tot Sants


La Castanyada es celebra el dia trenta-u d'octubre i està molt lligada a Tot Sants, que es celebra el dia u de novembre. Aquest dos dies assenyalats del nostre calendari s’aprofiten per menjar panellets, castanyes, beure moscatell, etc; però també té una part més tenebrosa, com seria el contar històries terrorífiques i fer carotes amb carabasses. Els dies previs i especialment el dia de Tots Sants a les famílies es recorda les persones desaparegudes de les famílies.


La llegenda

La llegenda diu que a la Edat Mitja la nit de Tot Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya, per recordar a les famílies que resessin pels seus difunts. Com els campaners necessitaven molta energia per fer-ho, menjaven castanyes i bevien glops de moscatell per fer-les més lleugeres. Posteriorment es van anar ajuntant amb la família, i finalment, amb el amics.


La Castanyera

A finals del segle XVIII, la figura de la castanyera es fa molt popular. Les castanyeres eres dones que tenien una parada fixa al carrer i es dedicaven a vendre castanyes. Avui dia la figura segueix estant present, però amb menys freqüència. La castanyera ha estat sempre un element molt important de la cultura catalana.


Castanyes, Moniatos, Panellets i Vi

Perquè es menja aquets productes per la castanyada? Doncs be, tot te una explicació. Les castanyes i moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual  les famílies vivien a la Edat Mitjana.

Els panellets es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques. El dia de Tots Sants estava prohibit menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets es composen bàsicament d’ametlles. Per una altra banda, era tradició portar pa a les tombes per a què els difunts tinguessin suficient forces per arribar al més enllà. Sens dubte els panellets, fan les delícies de grans i petits per a les postres.

Per acabar, el vi, també és un producte relacionat amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat fa unes poques setmanes i, per tant, és una bona època per provar-lo.


Les entremaliadures dels difunts i les carabasses

En aquets dies es content moltes històries de por i alguna que altra llegenda. Algunes històries s’assegura que són certes, i sens dubte són dies en què a un li fa cosa apropar-se als cementeris.

Una altra pràctica és la carabassa buida amb una espelma flamejant i anomenat vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica es feia especialment a les comarques del Ripollès i d'Osona, però també en menor freqüència a d’altres zones. Principalment en les àrees rurals era típic exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, dins de les cases i també a fora. L'objectiu era provocar la por, una por que de ben segur que s’aconseguia, en uns temps en que la il·luminació artificial més aviat era escassa.

També s'havia fet amb naps. Una pràctica que prové dels celtes, ja que és així com originàriament es feia. Una tradició típicament catalana i diferenciada de la Americana.