L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dimecres, 19 de desembre de 2012

El bosc


L’any 1936 comença una època obscura i trista per a Espanya, la Guerra Civil. Basada en un relat d’Albert Sánchez Piñol, neix la fantàstica pel·lícula “El bosc” que ens conta la història d’una família del Matarranya. “El Bosc” és un projecte del director Óscar Aibar i està produïda per Fausto Produccions i TV3 amb la participació de TVE i la col·laboració de l’ICEC.

Les milícies anarquistes prenen el poder a la comarca del Baix Aragó. En una masia situada al Matarranya viuen el Ramon i la seva dona, la Dora. La seva família porta dècades guardant un secret ancestral, l’aparició d’unes misterioses llums que es fan visibles dos vegades a l’any, entre la mala herba d’un estrany bosc proper a la masia. Diuen que són la porta a un altre món, però qui les travessà, es creu que no torna mai més. Un anarquista enamorat de Dora, vol matar al Ramon, que és acusat de feixista i, aquest, es veurà obligat a travessar les llums.

Una història que combinarà en tot moment l’intriga d’allò que hi ha més enllà de les llums i una Espanya en plena Guerra Civil. A diferencia d’altres pel·lícules, no descriu la misèria d’uns i altres sinó que se centra en el temes de l’amor i la supervivència que esdevenen el centre del drama. Un fantàstic film que ens recorda a pel·lícules amb tant d’èxit com “El laberinto del Fauno”. T’agraden la ficció, la intriga i la història? Doncs no te la pots perdre!

dissabte, 15 de desembre de 2012

Cagar el tió


Nadal, el dia més curt i la nit més llarga. Considerada pels romans el ‘Natalis Solis Invicti’, el Naixement del Sol Victoriós. El Nadal és una festa d'arrels molt antigues, tant, que ja se celebrava com la data del naixement de Crist fa mil sis cents anys!

Al apropar-se el solstici d’hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, el dia es fa curt i la nit cada cop més llarga, però a partir d’aquestes dates el dies són els que s’allarguen. El 25 de desembre se celebra el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres, del dia sobre la nit. Posteriorment, i al segle IV, es va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.

En dies en què el fred i la foscor predominen no hi ha bé més preuat que el foc. Arreu del món van néixer rituals al seu voltant, i a Catalunya en conservem un de ben curiós: el tió! El tió era un tronc que es cremava i ens donava la preuada calor, però poc a poc va derivar en donar vida a un tronc que regalava presents als de casa: llaminadures, neules, torrons, vi blanc... Amb el temps el van cobrir amb una manteta per tal que no tingues fred i, per si de cas, li van ficar la barretina. I aquest tió va agafar diferents denominacions segons les contrades: tió de Nadal, tronc de Nadal, soca de Nadal...

Els regals que caga el tronc han anat variant amb el pas dels anys i el que avanç eren: dolços, neules, torrons, vi blanc; avui són presents de més envergadura. El tió és fa cagar, segons el costum o tradició de cada casa: la Nit de Nadal, després de la Missa del Gall o el mateix dia de Nadal.

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques i diferents, en les zones de parla catalana, per acabar finalment colpejant el tronc amb força i, així, fer-lo cagar!!

(Fonts consultades: Festes.org i Departament de cultura - Generalitat de Catalunya).

dilluns, 3 de desembre de 2012

Fènix 11.23


Una societat atemorida és potser la millor arma de les dictadures. Suposo que estarem d’acord en què Espanya l’any 2004, era ja una democràcia consolidada, oi? Doncs resulta que no, Espanya encara no era una democràcia i Èric Beltran n’és un dels molts casos que confirmen l’afirmació que Espanya no era una democràcia consolidada totalment ja que en determinats casos utilitzava la por per aconseguir els seus objectius.

A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea una web inspirada en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.

Ara aquets fets són protagonistes de la pel·lícula Fènix 11.23, que reviu aquests fets d’una manera magistral, amb l’excel·lent direcció de Joel Joan i Sergi Lara; i amb el guió d’Albert Plans Soriano i d’Hèctor Hernández Vicens. Tot amb un important treball de documentació al darrera que es fa ben present durant la pel·lícula. Finalment, amb uns autèntics actorassos que s’introdueixen perfectament en el paper: Nil Cardoner, Rosa Gàmiz, Àlex Casanovas, Pau Poch, Roberto Álamo, Ana Wagener, Lluís Villanueva, Adrià Garcia, Mireia Vilapuig, Pepo Blasco, Pep Tosar i Àngels Poch.

Una pel·lícula molt recomanable que, si encara no l’heu vista, no us la podeu perdre!!