L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dissabte, 15 de desembre de 2012

Cagar el tió


Nadal, el dia més curt i la nit més llarga. Considerada pels romans el ‘Natalis Solis Invicti’, el Naixement del Sol Victoriós. El Nadal és una festa d'arrels molt antigues, tant, que ja se celebrava com la data del naixement de Crist fa mil sis cents anys!

Al apropar-se el solstici d’hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, el dia es fa curt i la nit cada cop més llarga, però a partir d’aquestes dates el dies són els que s’allarguen. El 25 de desembre se celebra el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres, del dia sobre la nit. Posteriorment, i al segle IV, es va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.

En dies en què el fred i la foscor predominen no hi ha bé més preuat que el foc. Arreu del món van néixer rituals al seu voltant, i a Catalunya en conservem un de ben curiós: el tió! El tió era un tronc que es cremava i ens donava la preuada calor, però poc a poc va derivar en donar vida a un tronc que regalava presents als de casa: llaminadures, neules, torrons, vi blanc... Amb el temps el van cobrir amb una manteta per tal que no tingues fred i, per si de cas, li van ficar la barretina. I aquest tió va agafar diferents denominacions segons les contrades: tió de Nadal, tronc de Nadal, soca de Nadal...

Els regals que caga el tronc han anat variant amb el pas dels anys i el que avanç eren: dolços, neules, torrons, vi blanc; avui són presents de més envergadura. El tió és fa cagar, segons el costum o tradició de cada casa: la Nit de Nadal, després de la Missa del Gall o el mateix dia de Nadal.

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques i diferents, en les zones de parla catalana, per acabar finalment colpejant el tronc amb força i, així, fer-lo cagar!!

(Fonts consultades: Festes.org i Departament de cultura - Generalitat de Catalunya).