L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dissabte, 21 de desembre de 2013

El pessebre

Naixement / Salvador Bernadas Farreras.
Una de les tradicions més arrelades a Catalunya és la de fer un pessebre. Pels voltants de Nadal pràcticament no hi ha cap casa que no compti amb el seu racó, petit o gran, amb un Naixement. Rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia, quan l'infant va néixer a l'estable el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.

És un costum d’orígens cristians que representa el naixement de Jesús. Però alguns pessebres també compten amb moltes altres escenes, com els pastors adorant el recent nascut, escenes de la vida quotidiana, etc.

Caganer / Ferran Moreno Lanza.
Però al Principat tenim una característica que és pròpia de la nostra cultura, la presencia del caganer. És una figura que es troba amagada en un racó del pessebre, està fent les seves necessitat i va vestit com un pastoret català: amb faixa, samarra i barretina (tot i què en l’actualitat en trobem moltes variants: personatges polítics, jugadors de futbol...). Segons el costum català aquesta figura porta sort a la llar.

A part dels betlems casolans a Catalunya hi ha moltes associacions que es dediquen a construir pessebres i en alguns casos es fan concursos o exposicions. Fins i tot en algunes viles es fan pessebres a les places o en llocs característics del poble.


Les figures del pessebre, de Joan Llongueres

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor!

dijous, 21 de novembre de 2013

Santa Cecília i la festa major del Molló

Foto: Molló / @enric_tico
El 22 de novembre s’escau la Festa de Santa Cecília, patrona dels músics. Pràcticament en tots els municipis i per tal de celebrar aquesta efemèride els conjunts musicals com corals, bandes o orquestres celebren actes i concerts extraordinaris. També es realitzen diverses jornades culturals dedicades a la divulgació de la música, ponències o debats.


Destaca la trobada que es celebra a Tàrrega amb les principals agrupacions musicals de la ciutat; o a Alcanar, on s’hi celebra una gran festa que compta amb una cercavila i un dinar popular a l’Ermita del Remei. Això sí, a totes les festivitats s’hi canta la cançó popular de Santa Cecília:

"Tota la terra ha de morir
només la música, només la música
només la música viurà sens fi"


Festa major del Molló

Església Molló (Santa Cecília) / Wikimedia Commons
Santa Cecília també és patrona de nombroses viles, entre les que destaca la del Molló (Ripollès), tot i què la festa més esperada al poble és la del Roser. També és festa major a Terrades (Alt Empordà), Odèn (Solsonès), Torrentbò (Maresme), Montardit (Pallars Sobirà)...

S´hi ens centrem en el Molló la festivitat està conformada per diversos actes, com les tradicionals celebracions religioses, ofrena floral i cant dels goigs a la parròquia. També té lloc l’elecció de la pubilla i l’hereu anunciat al Ball de Gala després d’una votació popular.

A més a més compta amb diversos concerts, ball de sardanes, concursos artesanals, concurs de beure amb porro, sopar del jovent... Però si hi ha un acte que destaca per sobre de tots és l’esmorzar popular i la matança del porc. Seguit d’un sorteig de productes d’origen porcí.

dijous, 7 de novembre de 2013

Tots volem el millor per a ella

Avui us vull parlar del segon llargmetratge de la directora Mar Coll, titulat “Tots volem el millor per a ella”. Un film trencador que es basa en la història d’una adulta, la Geni, que veu trencada la seva vida després de patir un greu accident de transit. Aquest fet marcarà un punt de no retorn en la seva vida.

Tota la família de la Geni vol decidir sobre la seva vida quan ella es troba òrfena de referents i desmoralitzada. El seu entorn la pressiona perquè recuperi la normalitat, és a dir, volen reprendre els costums que la Geni havia seguit fins abans del succés.

Però els esforços de la família seran en va, ja que la Geni s’ha adonat que la seva vida anterior no li agrada gens i que vol recuperar tot el temps perdut. En aquest nou camí trobarà dificultats, contradiccions amb la família... però ella no permetrà que la dobleguin a un món anquilosat a la costum i als prejudicis.

Un film que ens parla d’una fuga en mig d’un repartiment excepcional amb Valeria Bertuccelli, Nora Navas, Clara Segura, Àgata Roca, Pau Durà i Jordi Rico. La pel·lícula està produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya.

Sense cap dubte Mar Coll és un dels noms més prometedors del cinema català i, un cop més, ens ha deixat amb un treball atent, sensible i molt madur. Ja espero ansiosament el seu tercer llargmetratge!

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Fires de Sant Narcís i festes majors de Girona

Productes fires de Sant Narcís
Arribada la tardor i en dates properes a Tots Sants tenen inici una de les principals festes de Catalunya, les festes majors de Girona o fires de Sant Narcís.

Per trobar els orígens d’aquesta festa ens tenim que remuntar a fa més de 300 anys, quant a Girona s’hi celebraven tres grans fires, una al febrer, l’altra a l’agost i l’última a l’octubre. Finalment les fires es van unificar a l’octubre, donant així naixement a les anomenades Fires de Sant Narcís. Degut a l’arribada de visitats d’arreu es va començar a organitzar més i més activitats fins a convertir-se en les festes majors de la ciutat.

La festa gira entorn del 29 d'octubre, Sant Narcís. L’inici de festes ve precedit per una cercavila amb un recorregut nou a cada edició de les festes i un pregó. Un dels principals punts neuràlgics de les festes és el parc de la Devesa on es situen les fires. Però especialment s’hi acumula gent al passeig de la Copa, on hi ha instal·lades multitud de barraques de diferents colles.

Correfocs / Ajuntament Girona

Durant els dies festius es pot gaudir de les matinades tocades per 200 grallers, el multitudinari correfocs amb els Diables de l'Onyar, castells, el tradicional concurs de colles sardanistes, el concert de bandes, havaneres i una bona dosi de disbauxa. El dia 29 s’hi celebra una solemne missa major dedicada al sant. També té lloc una fira d’artesans el dia de Tot Sants.

Ball de gegants i capgrossos de Girona / Ajuntament Girona
Les figuracions de gegants i nans van molt lligades a aquesta festivitat que compta amb quatre parelles de gegants. Una d’elles es caracteritza pel seu valor històric, ja que son centenàries i es conserven al museu de la ciutat i no surten mai a ballar. En el seu lloc en surt una rèplica elaborada l’any 1992 que porten per nom Fèlix i Àngels.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Festa del Roser a Martorell

Ball del Roser o del Most al Progrés / Ajuntament Martorell
La Festa del Roser és una festa de caràcter cultural i popular que té lloc el cap de setmana més proper al set d’octubre. En aquesta festa s’hi emmarca especialment la difusió del món vinícola, sent un homenatja a la pagesia local.

Hem de retrocedir fins l’any 1571 per trobar l’inici d’aquesta festa. Quant a la batalla de Lepanto (7 d’Octubre de 1571) i després d’encomanar-se a la Verge del Roser, l’armada cristiana va derrotar el turcs. Des d’aleshores es coneix popularment a la Verge com la “Verge de la Victòria” i cada any es celebra aquesta festa.


La llegenda del “Pont del diable”

Pont del diable / Ajuntament Martorell
La festivitat també gira entorn d’una antiga llegenda d’aquest municipi. Diu que una vella cada dia creuava pel pont per agafar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia una riada es va endur el pont.

Aquella mateixa nit el diable es va aparèixer i li va proposar a la vella reconstruir el pont amb la condició d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que passés. L’àvia va acceptar, i el diable va començar a treballar per acabar el pont just abans que sortís el sol.

A l’endemà el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar va deixar anar un gat per que passés davant d’ella. Així el diable es va emportar al gat, en cos i ànima. La vella va seguir amb la seva rutina, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors al pont se’l coneix com “El pont del diable”.


Festa del Most

Festa del Most / Ajuntament Martorell
L’acte més destacat de la Festa del Roser és la Festa del Most. Consisteix en una cercavila precedida per gegants i capgrossos i seguida dels elements més característics d’aquesta festa. Un seguit de carrosses que representen el món vinícola: el carro de la bota, el carro del vi, el carro del cava, el carro dels pagesos, el carro de les portadores... Tot seguit del correfocs i la Carpafera. La festa es clou amb el Ball del Roser o del Most al Progrés.

Amb motiu de la festivitat també s’hi celebra la Fira de Vins i Caves, que vol donar a conèixer la importància dels orígens, les tradicions i les arrels vinculades a una terra de vins i caves. Però també hi té lloc una trobada de plaquistes i jornades de coneixement entorn el món del vi i del cava.

dimarts, 10 de setembre de 2013

Barcelona, nit d’estiu

Avui us parlaré de la recent estrenada pel·lícula “Barcelona, nit d’estiu”. Un film molt atrevit dirigit per Dani de la Orden, que al seu debut ens ha deixat ben sorpresos amb una comèdia romàntica coral de la que destaca la frescor i el ímpetu. El guió és d’Eduard Sola, Eric Navarro i Dani González.

El gènere i formula no son nous, però se’ns dubte ha creat un muntatge molt hàbil per a un estil de cine molt danyat en els últims anys. Dani de la Orden ha sabut entremesclar a la perfecció els diàlegs i escenaris enmig d’una Barcelona que està apunt de veure un sorprenen fet astronòmic. A la cinta hi apareixen uns actors tan excel·lents com Frances Colomer (protagonista de Pa Negre), Àlex Moner (actor a Polseres vermelles) i Frances Colomer (artista de Menú degustació).

Estem a la nit del 18 d'agost de 2013 i el cometa Rose creuarà el cel de la ciutat de Barcelona aquella mateixa nit. Aquest fet oferirà un espectacle únic que no tornarà a repetir-se fins d'aquí a uns quants segles. L’amor entrarà a formar part d’aquesta nit màgica, concretament, coneixerem sis històries d’amor que no ens deixaran indiferents.

La pel·lícula et permet passar una agradable estona i desconnectar, sense arribar a fer-se en cap moment robusta o pesada. Es fàcil deixar-se endur per una cinta molt ben compassada on hi trobareu emoció i una bona dosi d’humor en plena harmonia.

dimarts, 3 de setembre de 2013

Les marededéus trobades

Mare de Déu del Roser / Eiffel1899
El dia 8 de setembre es celebra la festa de les marededéus trobades que no tenen festa pròpia. En aquest dia a Catalunya es celebren multitud d’aplecs, romeries i processons. Especialment adquireixen importància en santuaris de les marededéus trobades. Però també hi ha nombroses Festes Majors com a Olot, (Mare de Déu del Tura), Montblanc (Mare de Déu de la Serra), Solsona (Mare de Déu del Claustre)...

S’anomenen “marededéus trobades” totes aquelles imatges de la Mare de Déu descobertes en determinats llocs, en circumstàncies especials. A Catalunya hi podem trobar un important nombre d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Totes elles envoltes en llegendes difoses al llarg de la història en forma escrita, oral o a través dels goigs.

Generalment les llegendes conten que un pastor/a va trobar una imatge de la Mare de Déu per algun motiu i la va traslladar a la població. Però la imatge, misteriosament, va tornar al lloc original on l’havien trobada. El vilatans, finalment, interpreten que la voluntat de la marededéu és de restar en l’emplaçament inicial i es construeix una ermita, capella, monestir... proper a la cova, roca, font, arbre... on l’han trobada.

Alguns exemples de marededéus trobades son: la Mare de Déu de Queralt, Mare de Déu del Camí, Mare de Déu de les Ventoses, Mare de Déu del Prat, Mare de Déu de la Bauma, Mare de Déu de les Arenes, Mare de Déu del Mont, Mare de Déu de la Riera... A Catalunya destaquen les escultures en talla de fusta policromada. Solen aparèixer assegudes, curosament vestides i coronades, i el seu fill assegut als genolls.

divendres, 2 d’agost de 2013

Diada de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat

Cavaller Guillem i Violant de Bar / Drac69
La festa major de Sant Feliu s’havia celebrat sempre per Sant Llorenç, el dia 10 d’agost. Però amb el pas dels anys la festa es va anar oblidant. Però aquets darrers anys i aprofitant la abundància d’estiuejants per aquestes dates s’ha decidit recuperar-la per alegria dels santfeliuencs i santfeliuenques.



Actualment la festa gira entorn els tres o quatre dies previs o posteriors al dia 10 d’agost. La festa comença amb el repic de campanes de la Catedral i té com a nucli la plaça de la Vila, on precisament es troba la catedral de Sant Llorenç. Tot un seguit d’activitats que faran d’aquesta festa un autèntic goig.

dijous, 27 de juny de 2013

Indicacions geogràfiques protegides a Catalunya

A Catalunya hi ha diversos productes que tenen la Indicació Geogràfica Protegida per la Unió Europea. Un distintiu que assegura que és un producte amb molta qualitat i que a Europa està molt valorat, cosa, que a Catalunya no es valora tant. Uns productes que tenen unes característiques organolèptiques molt especials i característiques: sabor, olor, es conserven més temps, etc.


Calçot de Valls

Calçots / Mas de la Mel
El calçot és un producte conreat a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Un producte molt saludable que és molt singular per la seva forma de produir-se. Per tal de degustar-los com cal, cal rostir-los a la graella amb foc de sarment i amanir-los amb salsa salvitxada.
Producte amb molt poques calories 10 -15 (10 calçots), cosa que augmenta al doble amb la salsa. Molt saludable i recomanable.


Pa de pagès

Pa de pagès / J.L.M
És un pa tradicional de forma rodona i té una imatge rústica amb una crosta gruixuda i cruixent. La seva molla és esponjosa i alveolat gran i irregular. En el procés d’elaboració es segueixen mètodes tradicionals, realitzant manualment com a mínim el format, amb fermentacions lentes, i coent les masses sempre en forns de solera refractària.

Organolèpticament és un pa de gran aroma i sabor, amb certa acidesa que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8-9 hores de la cocció. És un pa que dura setmanes. L’elaboren 150 pastissers arreu de Catalunya i es comercialitza en més de 500 forns.


Clementines / Gastroteca.cat
Clementines de les Terres de l’Ebre

És un cítric resultat d’un híbrid de dues fruites. Provinent dels termes municipals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Les condicions edafoclimàtiques específiques d'aquesta zona com la forma de produir i el sol li confereixen a les clementines un sabor i aroma diferencials. Un cítric que porta més fibra respecte la taronja i que duu molta vitamina C i calci.


Llonganissa de Vic

Llanganisa / Gastroteca.cat
La Llonganissa de Vic un dels productes més valorats a l’estranger. Elaborat en empreses ubicades en els municipis que integren la Plana de Vic. Aquesta zona que té unes condicions ambientals i climàtiques característiques sumat a la tradició que tenen de fer embotits donant com a resultat una llonganissa molt particular. Una llonganissa que també es caracteritza per tenir menys punts blancs i, per tant, menys calories i més magra.



Patates de Prades

Patates de Prades / Productes del Camp
Es cultiven pels terrenys ubicats en els terminis municipals de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, tots ells de la comarca del Baix Camp, al peu de les muntanyes de Prades, a la província de Tarragona. Malauradament tenen poca producció ja que es una zona molt petita.

Les condicions d'altitud (més de 1000m), edafològiques i climàtiques d'aquesta zona, juntament amb la tradició del conreu i l'experiència dels agricultors, fan que les Patates de Prades presentin unes característiques diferencials i de qualitat superior. Un producte molt agraït a la cuina, recomanable per als esportistes degut al magnesi i per a les persones que els costa dormir, ja que porta triptòfan, a més a més, reforça el sistema nerviós i porta vitamina B i C.


Pollastre i capó del Prat

Pollastre i capó del Prat / Gastroteca.cat
Té poca quantitat de greix i el capó és més tendre, cosa que el fa ser més saborós. La Raça Prat, és autòctona de la comarca del Baix Llobregat i es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius.

Els pollastres i els capons són criats en explotacions ubicades en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló.


Poma de Girona

Poma de Girona / Gastroteca.cat
Es troba per tots els termes municipals de les comarques catalanes de la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany. Les condicions edafoclimàtiques específiques d'aquesta zona confereixen a les pomes les seves característiques diferencials.

És molt saludable, porta pectina cosa que va bé per a les persones que tenen restrenyiment i diarrea (especialment ratllada, per aquest segon cas). Font de vitamina C i redueix, si es consumeix cada dia, el 40% de tenir malalties cardiovasculars.


Torró d’Agramunt

Torró d'Agramunt/ Gastroteca.cat
La zona de producció es troba al terme municipal d'Agramunt, de la comarca de l'Urgell. El torró té els seus orígens en la tradició de la pastisseria àrab. A Catalunya es conserva aquesta tradició especialment a Agramunt, on s'elaboren uns torrons de qualitat reconeguda. Producte molt nutritiu que porta molts àcids grassos insaturats degut a les fruites seques; per tant, molt saludable. Porta hidrats de carboni que ens donen energia (ideal per a berenar).

Agraïment a la Generalitat de Catalunya per l'informació facilitada.

dilluns, 17 de juny de 2013

Menú degustació

Ens trobem al Chakula, el millor restaurant del món. Un restaurant d’alta cuina situat en un idíl·lic punt de la Costa Daurada. Un negoci encapçalat per la Mar (chef) i el Max (director del local). La Mar decideix tancar el negoci, per tal de conservar la creativitat i el entusiasme, just al moment de màxima fama culinària.

A l’últim sopar assisteixen comensals d’arreu del món. Una comtessa, una parella d’inversors japonesos (que volen portar el restaurant al seu país), la seva traductora, un misteriós home que podria ser un amant de l’alta cuina o un crític i, finalment, en Marc i la Rachel que van aconseguir reservar taula en aquest restaurant fa tot just un any, abans de separar-se. La nit serà de la més imprevisible que us pugueu imaginar, res sortirà com s’esperaven.

Roger Gual, es el realitzador d’aquesta excel·lent comèdia coral, de la mà de Zentropa Spain. A la pel·lícula es combinen perfectament els elements romàntics i dramàtics, com si d’un plat del millor restaurant del món es tractés. Lògicament hi ajuda el grandíssim repartiment que trobem d’actors, entre els que destaquen:  Fionnula Flanagan, Claudia Bassols, Jan Cornet, Togo Igawa, Akihiko Serikawa, Marta Torné i Stephen Rea.


Una pel·lícula que combina a la perfecció la senzillesa amb un gran treball al darrera. Una pel·lícula molt bona!

divendres, 31 de maig de 2013

L'Ou com Balla


L'Ou com Balla/ Absolut Barcelona
L'Ou com Balla és un costum propi de la festivitat de Corpus Christi. Consisteix en situar un ou buit sobre un brollador d'aigua d'una font, fent-lo ballar al ritme juganer i incert de l’aigua. El costum també contempla guarnir la peanya de la font amb flors i plantes. Aquesta imatge vol recordar l’hòstia consagrada que es venera durant el Corpus, però també s’hi observa una referència a l’ou de la fertilitat i la plenitud. Se’ns dubte s’accepten moltes lectures.

A.R.S
Aquesta misteriosa festivitat religiosa del Corpus, sembla tenir origen a la Catedral de Barcelona, des d’on s’ha estès ràpidament per arreu d’altres viles del país. Un costum molt simple, però a l’hora de gran bellesa i de gran popularitat.

Són moltes les poblacions catalanes que en l'actualitat han integrat aquest recurs festiu en la seva programació de Corpus: Igualada (plaça de Pius XII), Martorell (jardí de L'Enrajolada), Barcelona (Catedral, Casa de l’Ardiaca, l’Asil-Hospital de Sant Joan de Déu, l’Ateneu Barcelonès, etc), Arenys de Munt (la breda de la Plaça, la breda del Sindicat, la breda de la Riera, la breda de l'Eixample, etc), Tarragona (Catedral) i un llarg etc.

dilluns, 22 d’abril de 2013

La llegenda de Sant Jordi estretament lligada a Montblanc


Fa centenars de segles, dia rere dia, el poble de Montblanc es veia amenaçat per un ferotge monstre. Aquest animal terriblement fort que podia volar, caminar i escopir foc de la seva boca, enverinava l’aire amb les seves alenades sulfuroses cosa que produïa la mort a tots els qui vivien a prop seu.

El drac era el terror de vilatans i ramats. Qui desafortunadament topava amb el drac era cruspit o reduït a un puny de cendres, segons el gust de l’animal. Els ciutadans de Montblanc van decidir que cada dia li donarien una persona d’aliment per tal d’intentar calmar-lo. Però com escollien aquesta persona?

Els habitants van decidir fer un sorteig diari per tal de saber qui donaria la seva vida com aliment de la bestia. En un temps sembla que havien trobat la solució, ja que el drac deixava de fer estralls a la comarca.
Però un dia va sortir al sorteig  que tenia que ser devorada la filla del rei. Degut a la seva simpatia amb els vilatans des de petita els tenia el cor robat. Centenars de vilatans van oferir-se per substituir-la. Però el rei va ser just i es va negar a que la seva filla fos substituïda per cap conciutadà. Si li havia tocat hi havia d'anar.
La bella donzella es dirigí compungida cap a la cova per desconsol de tot el poble. Però a mig camí topà amb un jove cavaller. El cavaller muntava un esvelt i blanc cavall i portava un gran escut blanc amb una creu roja dibuixada.

El cavaller li va dir a la donzella que havia vingut per tal de salvar-la i alliberar el poble de tal desgràcia. La donzella li va demanar que marxés, que nomes li duria a la mort. Però en un instant la fera es va plantar davant de la princesa i el cavaller.

Com era de espera es va iniciar una forta lluita entre drac i cavaller. Tot i que semblava que el cavaller no tenia res a fer davant tal fera i quant tot semblava perdut,  el cavaller li va clavar la seva llança. Aquesta estocada va fer una mortal ferida a la bèstia. De la sang que brollà en van començar a sortir unes precioses roses. El jover cavaller en va tallar una d’un roig inigualable i li regalà a la princesa.


Montblanc estretament lligat a Sant Jordi

L'any 1981 un grup de joves entusiastes pertanyents a nombroses entitats folklòriques i tradicionals de Montblanc van iniciar un projecte que culminaria el 16 de maig de 1987 quant es va dur a terme la primera representació de la llegenda de Sant Jordi a la vila de Montblanc. 

Desprès de la dictadura del general Franco les ganes de recuperar i difondre la cultura del país van coincidí amb el fet que el Costumari Català de Joan Amades situés Montblanc com la vila on Sant Jordi matà el drac. Tot plegat va ser, anys després, el detonant de la creació de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.

Anys desprès es va anar consolidant i ha tingut un gran èxit de visitants els dies de la Setmana Medieval, fins tal punt que va aconseguir que se li atorgues el títol de festa d'interès nacional a nivell d'Estat Espanyol.

divendres, 12 d’abril de 2013

Tres Tombs


Federació Catalana dels Tres Tombs
El Tres Tombs és una tradició que gira entorn de les celebracions en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals. Per aquest motiu, la majoria de cavalcades que es duen a terme a Catalunya es celebren entorn del 17 de gener, diada de Sant Antoni, tot i això s’estenen molt més enllà, hi ha poblacions on es celebra en ple febrer, maig, etc.

La tradició cristiana diu que Sant Antoni era un gran amic dels animals, ja que protegia els animals de carga i que s’utilitzaven per treballar al camp. Quant trobava un animal desvalgut el curava i el protegia dels perills. Els traginers i camperols, dependents dels animals, tenien un grandíssima estima per Sant Antoni.

La cavalcada dels Tres Tombs té l’origen en aquesta devoció al Sant. Els Tres Tombs o també anomenats Passades, Beneïdes i Passant, són una desfilada de les millors cavalleries, carruatges i carros pels carres de les diverses viles. En general es sol donar tres voltes al voltant d’un espai, on antigament s’hi posava una gran foguera o al voltant de l’església. Mentrestant els ciutadans gaudeixen de les decoracions de cada un dels participants. Previ a la cavalcada y tal com diu el ritual és realitza una benedicció de tots els animals.

Igualada / Ester
El dia de Sant Antoni ha quedat en el tradicionari català com un dia en el què es dona festa als animals i se’ls porta a beneir, així se’ls protegeix de qualsevol mal. Engalanats es duen tots els animals a beneir.

Entre els Tres Tombs més importants de Catalunya destaca el d’Igualada, per ser el més antic des de l’any 1822 i, la de Valls, que està considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Però també es celebra en d’altres poblacions com: Vilanova i la Geltrú, Palomar, Montblanc,  Rubí...

dilluns, 1 d’abril de 2013

La Mona de Pasqua


Mona de Pasqua tradicional /  mllevat

La Mona de Pasqua es una tradició típicament catalana i valenciana que es remunta al segle XV quan els Moriscos regalaven aquest aliment als seus senyors per tal de celebrar la fi de les restriccions de la Quaresma. Per tan, el terme mona prové de l’àrab “munna”, que significava obsequi.

Mona 'El Nan Casteller' de l'Oriol Balaguer.
En la tradició catòlica es típic que el padrí regali la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua, tot i que fins el Dilluns de Pasqua no serà menjada, ja que a Catalunya és dia festiu. Aquest dia les famílies es reuneixen per fruir aquest postre conjuntament. De fet, les setmanes prèvies a la Setmana Santa, les pastisseries d’arreu de Catalunya s’omplen de figures fetes de xocolata, que han anat derivant d’un simple ou, fins a complexes i detallades estructures com seria la mona 'El Nan Casteller' de l'Oriol Balaguer.

L’ou, que en l’actualitat es de xocolata, en el passat era un ou de gallina i simbolitzava l’inici de la vida. Un espectable ben deliciós i original molt esperat per petits i grans!

Mona de Pasqua actual / Si sou servits

dissabte, 16 de març de 2013

Món petit


L'Albert Casals és un jove que actualment te 20 anys i que es mou amb cadira de rodes a causa d'una leucèmia patida amb només 5 anys. Una circumstància que no li ha impedit fer realitat el seu somni: viatjar per tot el món, des dels 15 anys. I fer-ho a la seva manera: sense diners, sense companyia i sense equipatge. Carregat només amb la seva imaginació i el seu coratge.

"Món petit" es una pel·lícula documental que ens mostra el repte més ambiciós de l’Albert: arribar al punt més allunyat del planeta. Tot això amb un conjunt de dificultats: 4 rodes, solament porta 20 euros, 200 dies y 30.000 quilometres ¿Serà possible creuar el món en aquestes condicions? Al llarg de la pel·lícula coneixerem aquest noi, conegut també com el “Noi dels cabells blaus”, la seva història d'amor, la seva filosofia de vida, i la manera d'educar dels seus pares.

Aquest cop, la seva xicota Anna, l’acompanyarà en l’aventura. Partiran de Barcelona i es desplaçaran amb tot tipus de mitjans fins a un remot far de Nova Zelanda.  Per alguns pot ser considerat una bogeria, un romanç o una epopeia, però és molt més que això, és una forma de vida. Durant el llarg metratge, potser patirem, però sobretot veurem llocs remots i d’una bellesa exultant. Una història de superació que ens farà posar la pell de gallina. Una pel·lícula molt bona!


dijous, 28 de febrer de 2013

Els orígens del calçot


Un dels productes més tradicionals i reconeguts de la cuina catalana se’ns dubte és el calçot. Però d’on prové? Doncs, el calçot, va ser descobert per un pagès vallenc anomenat Benaiges, a finals del segle XIX conegut amb el nom de “Xat de Benaiges”. Un dia va decidir coure a la flama els grills tendres nascuts de la ceba vella, i s’enginyà una salsa que, amb algunes variants, avui mengem.

El complicat procés de conreu del calçot comença, als darrers mesos de l’any. Primer es sembra la llavor. Quan la ceba ha crescut, s’arrenca del terra i es torna a plantar en una altra terra apropiada. Un cop treu el cap, s’arrenca una altra vegada (estiu). Es guarda unes setmanes i llavors es talla el tros de dalt i es torna a plantar. Es planta de tal manera que mostri la blancor de la planta a l’exterior. A mesura que creix la planta es va rodejant de terra (es calça). Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.

A principis del segle XX la calçotada es va convertir en un aliment habitual per a les famílies vallenques, especialment, en èpoques festives. A mitjans de segle XX es va produir un gran impuls a aquest aliment, quan la Penya Artística de l’Olla celebrava calçotades a les que hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar el calçot i en feien una potent propaganda.

Nomes va faltar que cap als anys seixanta alguns xefs que creessin locals especialitzats a la cuina del calçot. Amb aquest impuls van arribar les agències de viatges que van adherir als seus viatges la calçotada. Tot això ha convertit Valls, en la capital de la calçotada. Un magnífic plat culinari provinent d’un origen camperol, i que amb el pas del temps s’ha convertit en tradició.

El calçot s’ha estès per altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la calçotada. L’any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat “Calçot de Valls” i l’any 1996 es va constituir el Consell Regulador. L’àmbit geogràfic d’aquesta denominació comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Ha entrat amb tots els honors als àmbits de l’art de la cuina i s’ha guanyat un lloc merescut.

dimecres, 9 de gener de 2013

El retaule del flautista



El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del “Flautista d'Hamelín” i que està basada en l’obra de teatre escrita per Jordi Teixidor l’any 1968. L’obra que va ser escrita en els últims anys del franquisme, precisament volia ser una denuncia d’aquest. Però també critica la corrupció política, fet que li dona plena vigència. Tot en un context divertit i incisiu, que seran la clau d’aquest musical satíric català.

L’obra que ha estat rodada al Poble Espanyol de Barcelona, està dirigida per Ricard Reguant i coproduïda per TV3. Repleta de cançons amb molta ironia. Conserva al peu de la lletra el guio de l’obra de Jordi Teixidor, excepte en la orquestració que ha estat un pel retocada pel músic Pep Sala per tal de fer-la més moderna, amb un gran èxit.

La grandesa de l’obra? que va ser escrita fa més de quaranta anys i conserva plena validesa. Uns divertits regidors, encegats pels diners i interessos personals, amb diversos accents: Mallorquí, Valencià, Tarragoní, Lleidatà... que volen ser la crítica que la corrupció es troba en tots els punts del país. Igual que la presentació de bastides en algunes cases o la freqüent presencia de carros, representen crítiques al boom de la construcció i a l’excés de cotxes.

Carles Canut, el ferrer, és el cap de la milicià representant la força bruta sempre al servei del poder i, de tant en tant, corrupta com ells. Igual que Enric Serra, que representa el reverend, un reverend que precisament no deixarà l’església en bon lloc, més aviat, representarà una peça més d’una taula d’escacs presidit per la corrupció i on els peons són el poble.

Un repartiment impecable d’actors dels quals alguns son: Joan Pera (batlle), Arnau Puig (el sabater), Gisela (narradora),  Xènia Reguant (filla del batlle), Iban Labanda (narrador), uns excepcionals ballarins, etc...

Una grandíssim musical que de ben segur se us farà molt divertit, riureu, i, sense cap dubte, us deixarà molt bon regust!!


dissabte, 5 de gener de 2013

La màgia dels Reis Mags


La tradició més reial de tota Catalunya i potser la més estimada, són els Reis Mags. Tot nen petit desitja durant tot l’any que arribi la nit del 5 de gener, on petits i grans donen la benvinguda  a ses majestat els Reis d’Orient en diverses cavalcades arreu de Catalunya. El dia 6 de gener, en canvi, serà el dia més matiner de l’any, ja que tots els nens desitgen veure el regals que han repartit els patges dels Reis d’Orient durant la nit.

Els Reis Mags d'Orient conformen part dels personatges nadalencs que es dediquen a repartir regals, com el tió, Sant Nicolau o l'esperit de l'Hivern. Ho porten fent segles!!

La tradició explica que els Reis Mags van fer en un primer moment regals al nen Jesús i, posteriorment, van començar a repartir regals entre els nens d’arreu del món durant el seu viatge de tornada. En un principi els Reis solament eren personatges misteriosos que arribaven de nit sense que ningú els veiés. Però en l’actualitat, la nit de Reis és encapçalada per les cavalcades on els nens van a rebre els Reis que arriben en carrosses a tots els pobles i ciutats. Els reis responen amb el llançament de caramels per a tots els nens.