L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dilluns, 22 d’abril de 2013

La llegenda de Sant Jordi estretament lligada a Montblanc


Fa centenars de segles, dia rere dia, el poble de Montblanc es veia amenaçat per un ferotge monstre. Aquest animal terriblement fort que podia volar, caminar i escopir foc de la seva boca, enverinava l’aire amb les seves alenades sulfuroses cosa que produïa la mort a tots els qui vivien a prop seu.

El drac era el terror de vilatans i ramats. Qui desafortunadament topava amb el drac era cruspit o reduït a un puny de cendres, segons el gust de l’animal. Els ciutadans de Montblanc van decidir que cada dia li donarien una persona d’aliment per tal d’intentar calmar-lo. Però com escollien aquesta persona?

Els habitants van decidir fer un sorteig diari per tal de saber qui donaria la seva vida com aliment de la bestia. En un temps sembla que havien trobat la solució, ja que el drac deixava de fer estralls a la comarca.
Però un dia va sortir al sorteig  que tenia que ser devorada la filla del rei. Degut a la seva simpatia amb els vilatans des de petita els tenia el cor robat. Centenars de vilatans van oferir-se per substituir-la. Però el rei va ser just i es va negar a que la seva filla fos substituïda per cap conciutadà. Si li havia tocat hi havia d'anar.
La bella donzella es dirigí compungida cap a la cova per desconsol de tot el poble. Però a mig camí topà amb un jove cavaller. El cavaller muntava un esvelt i blanc cavall i portava un gran escut blanc amb una creu roja dibuixada.

El cavaller li va dir a la donzella que havia vingut per tal de salvar-la i alliberar el poble de tal desgràcia. La donzella li va demanar que marxés, que nomes li duria a la mort. Però en un instant la fera es va plantar davant de la princesa i el cavaller.

Com era de espera es va iniciar una forta lluita entre drac i cavaller. Tot i que semblava que el cavaller no tenia res a fer davant tal fera i quant tot semblava perdut,  el cavaller li va clavar la seva llança. Aquesta estocada va fer una mortal ferida a la bèstia. De la sang que brollà en van començar a sortir unes precioses roses. El jover cavaller en va tallar una d’un roig inigualable i li regalà a la princesa.


Montblanc estretament lligat a Sant Jordi

L'any 1981 un grup de joves entusiastes pertanyents a nombroses entitats folklòriques i tradicionals de Montblanc van iniciar un projecte que culminaria el 16 de maig de 1987 quant es va dur a terme la primera representació de la llegenda de Sant Jordi a la vila de Montblanc. 

Desprès de la dictadura del general Franco les ganes de recuperar i difondre la cultura del país van coincidí amb el fet que el Costumari Català de Joan Amades situés Montblanc com la vila on Sant Jordi matà el drac. Tot plegat va ser, anys després, el detonant de la creació de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.

Anys desprès es va anar consolidant i ha tingut un gran èxit de visitants els dies de la Setmana Medieval, fins tal punt que va aconseguir que se li atorgues el títol de festa d'interès nacional a nivell d'Estat Espanyol.

divendres, 12 d’abril de 2013

Tres Tombs


Federació Catalana dels Tres Tombs
El Tres Tombs és una tradició que gira entorn de les celebracions en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals. Per aquest motiu, la majoria de cavalcades que es duen a terme a Catalunya es celebren entorn del 17 de gener, diada de Sant Antoni, tot i això s’estenen molt més enllà, hi ha poblacions on es celebra en ple febrer, maig, etc.

La tradició cristiana diu que Sant Antoni era un gran amic dels animals, ja que protegia els animals de carga i que s’utilitzaven per treballar al camp. Quant trobava un animal desvalgut el curava i el protegia dels perills. Els traginers i camperols, dependents dels animals, tenien un grandíssima estima per Sant Antoni.

La cavalcada dels Tres Tombs té l’origen en aquesta devoció al Sant. Els Tres Tombs o també anomenats Passades, Beneïdes i Passant, són una desfilada de les millors cavalleries, carruatges i carros pels carres de les diverses viles. En general es sol donar tres voltes al voltant d’un espai, on antigament s’hi posava una gran foguera o al voltant de l’església. Mentrestant els ciutadans gaudeixen de les decoracions de cada un dels participants. Previ a la cavalcada y tal com diu el ritual és realitza una benedicció de tots els animals.

Igualada / Ester
El dia de Sant Antoni ha quedat en el tradicionari català com un dia en el què es dona festa als animals i se’ls porta a beneir, així se’ls protegeix de qualsevol mal. Engalanats es duen tots els animals a beneir.

Entre els Tres Tombs més importants de Catalunya destaca el d’Igualada, per ser el més antic des de l’any 1822 i, la de Valls, que està considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Però també es celebra en d’altres poblacions com: Vilanova i la Geltrú, Palomar, Montblanc,  Rubí...

dilluns, 1 d’abril de 2013

La Mona de Pasqua


Mona de Pasqua tradicional /  mllevat

La Mona de Pasqua es una tradició típicament catalana i valenciana que es remunta al segle XV quan els Moriscos regalaven aquest aliment als seus senyors per tal de celebrar la fi de les restriccions de la Quaresma. Per tan, el terme mona prové de l’àrab “munna”, que significava obsequi.

Mona 'El Nan Casteller' de l'Oriol Balaguer.
En la tradició catòlica es típic que el padrí regali la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua, tot i que fins el Dilluns de Pasqua no serà menjada, ja que a Catalunya és dia festiu. Aquest dia les famílies es reuneixen per fruir aquest postre conjuntament. De fet, les setmanes prèvies a la Setmana Santa, les pastisseries d’arreu de Catalunya s’omplen de figures fetes de xocolata, que han anat derivant d’un simple ou, fins a complexes i detallades estructures com seria la mona 'El Nan Casteller' de l'Oriol Balaguer.

L’ou, que en l’actualitat es de xocolata, en el passat era un ou de gallina i simbolitzava l’inici de la vida. Un espectable ben deliciós i original molt esperat per petits i grans!

Mona de Pasqua actual / Si sou servits