L’espai de la musica: Aquí és nadal i estic content! - La Pegatina

Frase feta del mes

“Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades”

dilluns, 3 de febrer de 2014

La festa de l’ós

Camille, l'últim ós autòcton del Pirineu / DGA
La creença diu que als voltants del 2 de febrer els óssos del Pirineu ixen de la seva llarga hibernació i surten de la cova. Segons el temps es despertarà del tot o tornarà a dormir. En diferents punts dels Pirineus la creença ha creat una festivitat anomenada la Festa de l’Ós. Entre d’altres lloc es celebra a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), Encamp (Andorra), Pont de Suert (Alta Ribagorça) o a la Catalunya Nord.


La Festa de l’Ós a Prats de Molló

Una de les festivitats més conegudes és la de Prats de Molló on els óssos mascaren la gent del poble, en especial les noies. Té lloc cada diumenge de Carnestoltes i els seus orígens es perden en el record del temps.

La Festa de l’Ós a Prats de Molló /
 Oficina de Turisme de Prats de Molló.
Quatre són els homes-ós que baixen des de la muntanya fins al Fort de la Guàrdia de Prats de Molló, on te lloc la celebració. Els óssos vestits de pells de xai i coberts d’una barreja de sutge i oli baixen al poble acompanyats dels caçadors. Un cop al poble seleccionen les seves “víctimes”, que acabaran ben empastifades.

Els homes de blanc, coberts de farina, s’enfronten als animals sense deixar atacar les seves víctimes, de tal manera que els atrapen i els afaiten convertint-los en humans. Algú ho interpreta com una reminiscència de l’antiga creença que l’home prové de l’ós, i segon qui, ho interpreta com una metàfora de la castració i domesticació de l’animal. El ball de l’ós tanca la festa.


La llegenda

Homes-ós a Prats de Molló / P. Sales
Els orígens d’aquesta festa es diu que provenen de quant un ós es va endur una fadrina d’un petit poble del Pirineu i la va retenir en una fosca cova. L’ós cada dia li duia a la bella jove els millors aliments del bosc que recol·lectava per a ella. Però tots els esforços de l’animal per atreure el cor de la jove van ser envà. Per gran desgràcia de l’ós el dia de la Candelera la noia va fugir indemne.

I es que de fet, en festes com aquestes queda impregnada la influència i terror que generava l’ós en la societat agrícola dels Pirineus. Un terror que va dur aquesta espècie pràcticament fins a la extinció. Afortunadament en l’actualitat la conscienciació de la població ha permès recuperar la presència d’aquest felí als Pirineus.